ántics records travessen
el tunel del temps,
s'aferren a la pell.
Estan el l'aire que respiro,
en les melodies que escolto,
en els pensaments que venen
i marxen, i tornen altra volta,
com espectres que habiten
les ombres, com miratges
que sorgeixen del no-res.
Ántics records, perpetuant
l'existència del pensament.
Els records de vegades són l'almívar del passat, els estels d'un temps que no ha de tornar...Però no podem deixar que ens empresonin, han de ser companyia amb nosaltres, mentre anem endavant...
ResponderEliminarDes del far nit bona!
onatge