Camines...

Camines...
sense mirar enrere,

les teves passes retenen
l'humitat de la nit,
la boira s'ajeu rere l'ombra
del teu cos, el desgast dels
anys, t'han fet un home
solitàri.
A les nits, deambules per
l'estació de tren, en busca
de velles històries que li
donin sentit als teus dies.
Camines...
sense mirar enrere,
la vida colpidora, t'ha pres
i t'ha donat, com a qualsevol
mortal d'aquesta terra...
i tu segueixes l'ombra de les
teves passes, amb l'esperança
de trobar, en la gèlida nit
d'hivern, les carícies d'unes
mans que acaronin els teus
dies de fred, i s'abracin a la
teva pell, àvida d'afecte.