que clama a la llum,
travesso el camí de la
solitud,sense abandonar
l'esperança del retrovament.
A cada pas, l'aire dens
m'enforteix la pell,
delicadament arrenglera
la sorra fina i bifurca el camí,
modelant la duna.
Més enllà del miratge,
on s'acaba l'horitzó llunyà,
visualitzo un oassis de llum,
que m'encen els ulls.
No hay comentarios:
Publicar un comentario