a la Gran Vía, amb els
records trespuant-me
la pell,
la tarda m'ha reclòs en
el seu silenci...
i la mirada s'ha perdut
en l'aroma de les hores
buides, en el no-res.
He tornat a reviure aquells
silencis tan teus,
als que m'havia avesat
i que marcaven el nostre
distançament.
I ara et percebo més lluny
que mai, amb el clar
convençiment de que no
tornaràs, amb l'enyor
d'àntics records,
que em solidifiquen la pell
No hay comentarios:
Publicar un comentario