Un cel plom despulla al cos blau,
plora llàgrimes transparents,
eleva esquitxos al vent,
modula crestes blanques sobre
somnis de paper,
es bifurquen els camins,
d’estries rogenques sobre la terra,
espurnes de llum en els teus ulls,
silencis en la quietud,
platja irisada... un capvespre d’hivern.
No hay comentarios:
Publicar un comentario