El darrer dia de l'any

Avui...darrer dia de l'any,
fem balanç...i ens adonem
de tot el que hem après,
aquelles petites coses que
fan grans els moments.
Segurament la majoria
de nosaltres, hem gaudit
del caliu d'una bona amistat,
el víncle que ens uneix quan
som capaços de compartir.
Hi haurà hagut estones de
decepció, desencís...al igual
que n'hi ha hagut d'alegria
i retrovament...així és la vida
i això és viure...
Vull donar les gràcies a tots
aquells que heu acompanyat
les meves passes, en aquest
caminar que és LA VIDA.

Infinits colors

L'aigua convoca els seus
ulls d'infinits colors...

neden sobre el somni
suau d'una tarda d'hivern...

Fines, delicades...

s'arrengleren com barques,
esperant el retorn a port.


Que no s'esgoti el color
i que aquest nou any
brilli d'infinits colors!

Bones Festes

El cel s'ha encès
de flames que clamen
la llum...

de veus càlides que
aminoren silencis...

i es fon la solitud
en un esclat de llum...

Bones Festes
i Bon Any a tots.

Silencis de neu

He vist tardes 
albergant el silenci,
mots arrenglerats sobre
el perfum blanc de l'hivern.
El deleit d'una ploma blanca
que s'esmera en plasmar
una història.
He lliscat damunt l'estora
d'un temps gèlid... al recer
d'un sol que s'amaga rere
el núvol pàlid.
He vist tardes d'inacabats
silencis...a l'abric del temps.

Retrovaments

S'inclina el raig de sol
per l'escletxa del temps,
l'horitzó es lliura a les
carícies d'un mar que es
desperta,
a les veus d'un bosc que
alberga el silenci.
Les mans cerquen l'abric
d'altres mans...
les veus càlides d'aquells
qui estimen, les hores
de retrovaments...
Els capvespres s'il.luminen
de llums que encenen
somnis i apaguen neguits,
i allà dalt la lluna blanca,
amorosa... besant la gèlida
nit.

Encadenats al temps

Res és del tot nostre,
malgrat la porció de temps
del que disposem...
venim a aquest món nus...
i marxem d'ell,
plens de records a frec de pell.
En sabem ben poc del nostre
temps...
aquell que se'ns entrega
a cadascú de nosaltres
sense possibilitat de retorn
quan s'acaba.
Malgastem els dies que ens
pertànyen, encadenats
a obligaciones innecessàries
que ens hem anat imposant.
No és fàcil desprendre-se'n, 

estem fets de patrons  de 

conducta, adquirits al llarg 

de tots aquests anys.
L'home lliure, és aquell que 

pot viure sense encadenar-se 

al temps

El cavall

Li acaricio la pell,

m'abraço al tacte fi
de la crin,
observo l'intensitat
de la seva mirada,
l'ànima que es reflexa
en els seus ulls...
i el sento serè, dòcil
i molt proper.

Pinzellades

Pinzellades de diversa
gamma obren la paleta
del color.
Els tons de la terra 
s'obren a uns ulls
contemplatius...
al deleit d'un paisatge
inventat,
a la sutilesa d'una creació.
Es vessa el color sobre
el llenç de la tarda,
es pinten els camps
de nous aromes,
es modula el silenci...
que esclata
en diversitat de colors.

Malves

La tardor despulla
el malva..

de l'ametller cauen
fràgils...com plomes
que trasllada el vent...
volves flonges a la falda
de l'estàtua,

l'estora del temps
s'omple de malves...

Un sentiment

Suaument...frega la pell,
la llàgrima dòcil que sobrevé
a un record.
He sentit la tebiesa d'un
sentiment,
que m'embarga aquestes hores...
Llegint la veu que em parla
de tu pare,
que et dignifica,la satisfacció
de saber-te una bona persona,
la teva alegria que tan fàcilment
ens feies arribar.
Embargada per l'emoció de les
paraules, he tornat a reviure les
hores que un temps passat ens
van pertànyer...

L'esclat de la paraula

He cercat la solitud necessària
per descriure el que em complau,
per percebre les sensacions
arràn de pell.
He vist un mar tenyit de somnis,
el bressol de les onades
removent els sentiments...
M'he deixat acariciar per la brisa
encissadora que desembolica el mot.
Sentint a cau d'orella... 
l'esclat de la paraula feta poesia.

Pensament d'una tarda

Esclaten amb força les ones
que el vent empeny arran
de costa.
Em lliuro a la tarda fràgil,
al dibuix d'un mar inquiet,
a la seducció d'un Sol
que encara escalfa,
al traç imaginàri d'un núvol
que reposa sota un cel serè.
Respiro el vent plàcid que arrela
dins el mar,
l'aroma de la sal que perdura
en el pensament d'una tarda

Sentits

Mira'm en la penombra
de la nit, quan els meus
ulls encenguin els teus.
Escolta'm en el silenci
d'un capvespre fred,
quan les paraules brollin
de dins.
Besa'm en la matinada
suau, quan la llum em
convoqui davant dels
teus ulls.
Abraça el meu cos templat...
en la tremolor d'una tarda
d'hivern.
Convoca els meus sentits...
al recer del teu esguard.

Espai diàfan

Perduren les ombres...
en l'espai diàfan del somni,

senyals incomprensibles
a la raó pinten rostres
inacabats...

tracen històries incoherents...
esmicolen un temps inexistent..

Desperta la llum de l'albada,
l'inconscient abandona el joc,

es fonen les ombres...
en l'espai diàfan del somni.

Despertars

Desperta el sol
amb la timidesa
del primer raig,
travessa l'horitzó
i esclata el color.
Descansen sobre
mar obert,
un grup de núvols
que el cel ha deixat
anar.
A la platja,
arriben aromes
de sal... alliberen
els cinc sentits
a la tebiesa d'unes
hores plàcides,
al tacte de la pell
càlida que el sol
escalfa.
El remor de la
tarda du la veu
d'un mar antic,
velles cançons
de mariners
que s'apleguen
a recer de costa

El nostre temps

Vivíem immersos
en un temps que
havíem fet nostre,
les hores esdevenien
invisibles als ulls.
Havíem après a viure
amb els cinc sentits,
a estimar-nos sense
reserves,
a prescindir del món
exterior, aquell que
ens havia usurpat
la llibertat,
i ens abocàvem 
al temps desprovist
d'hores...
eternitzant el moment

Els girasols

La rosada gela

el camp,
i enmudeix el
dia.
Més enllà del 
fred, l'horitzó
enceta el color
de la calidesa
i fon el gel
Obren els ulls
els girasols,
al tacte fi i
sedós del raig
que els escalfa.