la llàgrima dòcil que sobrevé

He sentit la tebiesa d'un
sentiment,
que m'embarga aquestes hores...
Llegint la veu que em parla
de tu pare,
que et dignifica,la satisfacció
de saber-te una bona persona,
la teva alegria que tan fàcilment
ens feies arribar.
Embargada per l'emoció de les
paraules, he tornat a reviure les
hores que un temps passat ens
van pertànyer...
No hay comentarios:
Publicar un comentario