Estrenem Any

Vessa dins la copa
l'espurna del desig,

la nit desvetllada
ens regala el somni,
la festa, la llum, 
els millors somriures...
Tots a una,
omplim el cabàs,
de somnis, desitjos,
esperances,
abracem la tendresa
d'unes mans amigues,
besem la calidesa 
d'un esguard.
Vessa dins la copa,
l'espurna del desig,
tots a una,
estrenem el Nou Any

La carícia

Vull ser la carícia 
que esperes,
el tacte del somni 
ocult,
el bes de la lluna.
Vull ser el mot 
que no goses dir,
la melodia 
que desperta el so,
la llum que omple 
els llavis.
Vull romandre 
ben a prop
de la pell trèmula,
sentir el batec 
de la nit,
el so de les hores
buides.
Vull ser la carícia 
que abriga
els teus silencis,
i tempera les meves nits.

Claror

Tot esdevé clar i nítid
quan mirem amb ulls d'infant.
Ens cal percebre el silenci
de les hores buides,
i emplenar-les de sentit.
Ens cal jeure en l'absència 
del temps, i captar la llum 
d'aquestes hores,
sentir cada instant,
cadaso que ens envolta.
Tot es torna clar i nítid
quan la llum agombola 
espais, i es fa visible el gest. 


Isabel Ribera i Carné
Nadal 2013

Presència

Sentir presència,
captar el moment present,
observar el moviment 
dels árbres, sentir el vent.
Assaborir les hores...
sense necesssitat d'altre cosa.
Sentir la placidesa d'un matí
assolejat, escalfant-nos la pell.
Allunyar-se del que cal
i és precís fer.
Apropar-se al silenci interior,
percebre tots els sons
que ens envolten.
I del designi de cadacosa,
poder fer-ne el vers.

Atractiva nit

Atractiva és la nit

de lluna plena,
captivant i encissadora.

Vull ser la fosca
que agomboles
amb el teu vel blanc,
l'inici del somni
d'una nit freda,
el contacte càlid
d'una pell de seda.


Vull ser l'atractiva nit
de lluna plena

Sobre el gel

Patinem...llisquem
sobre el gel dels records.
Ens envolta la melodia
que atrau els sentits.
Tu i jo, patinem...
delicadament llisquem
sobre el fred colpidor.
Amb l'elasticitat del cos 
entregat al moviment,
amb la docilitat d'esdevindre 
un sol cos. 
Tu i jo, patinem...corpresos,
sobre el gel de l'hivern.

Claretat

És tanta la claror
que fa mal,
vessa la tinta 
sobre el paper,
sublim és el vers 
que desfà el silenci. 
Plàcida tarda, 
sota somnis 
de paper...

Es tanta la claridad
que hace daño,
derrama la tinta
sobre el papel,
sublime es el verso
que deshace el silencio,
plàcida tarde bajo sueños
de papel

La formiga

Tan petita com ets tu,
i tan gran!
i furgues els racons,
i prepares un indret,
i a l'estiu en fas una llar.
No t'espanta el fred,
saps on trobar un refugi,
la teva tasca no ha estat
mai en va.
I arriba l'hora del repòs,
i t'adones dels fruits
aconseguits a través
del teu treball.
Tan petita com ets tu,
i tan gran!

Vaixell de paper

Navego sobre la líquida
superfície de l'aigua,
ben aviat em tomba 
el vent, 
fràgil vaixell de paper.
Si fos de fusta,
navegaria en mars
de fúria, al designi 
del vent
si fos de ferro,
aguantaria el pas
del temps, 
cap llamp, cap tro,
podria amb el meu cos,
però malauradament,
sóc de paper.

A l'hivern

Caminem sobre l'estora
de l'hivern,
El so del vent s'esllavissa
rere l'ombra del silenci. 
Arribem a la casa de pedra,
el gemec de la fusta
ens parla d'un temps antic.
Encen's el foc,
el fred s'aixopluga en la pedra,
i es fa càlida l'estança.
Mentre va cremant la llenya,
suren els records...
s'esplaia la conversa.
A l'abric del desig,
creuem les mirades.
I arriba el primer petó,
mentre la llenya es va fent
brasa.

Els aromes

En els aromes, hi viu 
l'essència d'un record,
l'emoció copsa l'aroma,
i et retorna el record. 
L'aroma del mar,
m'ha retornat la placidesa
dels estius d'Arenys.
Ben aviat l'hivern, 
gelarà els camps,
l'aroma de la llenya,
et retornarà a l'epoca senzilla,
a les converses de mitja tarda
a prop d'un foc inspirador...
Els aromes contenen totes
les essències dels records.

A ritme de tango

M'envoltes la cintura,
les teves mans, ressegueixen 
la curvatura del cos.

M'entrego al tango,
al ball sensual que desferma 
la passió, 
i el pàlpit, s'acompassa
amb la melodia.

Em corprèn l'aroma del sàndal.
Vull seguir el teu pas,
ballar fins que el cos digui prou.
Sentir el desig d'unes mans 
que em porten, percebre l'aroma 
que traspua sobre la pell trèmula.

I l'encant d'una nit, a ritme de tango.

Bellesa

L'aire s'esllavissa,
sobre el mar

d'un capvespre sinuós,
el cel encès, corprèn.
Els elements conflueixen.
La bellesa de la tarda,
copsa els sentits.

El aire se desliza
sobre el mar
de un atardecer sinuoso,
el cielo encendido, cautiva.
Los elementos confluyen.
La belleza de la tarde,
capta los sentidos.

Calidesa d'un esguard

La tarda esdevenia fràgil, 
fràgil com la pell de l'inocència.
I mirava al cel...
cercava respostes en els núvols 
que dansaven amb el vent.
Potser hi cercava uns ulls 
que em parlessin,
o l'abraçada càlida d'una tarda 
d'estiu.
I al mirar-lo,
vaig sentir la calidesa
del seu esguard, 
l'escletxa de llum que sorgia 
rere el núvol, fent-me saber,
que no estava sola.

Placidesa

El rostre de la tarda
pinta la nuesa als ulls,
el capvespre rogenc
enceta un somni.

Plàcida és la tarda
vora el foc,
l'aroma de la llenya,
esdevé el preludi
del vers.

Desperta el record

Els calaixos de la ment,
clausuren els records,
la memòria selectiva
desa el passat.
A resultes d'una imatge,
o un pensament, 
la ment obre una porta,
i experimentem sensacions
que ens resulten familiars,
el calaix mostra el record,
i tornem a reviure aquells
dies de joventud,
la tendresa d'un instant,
l'emoció que es desperta
en els sentits...
els primers versos escrits
amb la tinta de la il.lusió.
Tot instant és únic e irrepetible,
tot allò que va ser, és part d'un passat...
Ara és moment de serenitat, d'experimentar el silenci,
d'observar la placidesa d'un mar tenyit d'experiència,
de sentir la profunditat d'un cel en equilibri.
de percebre els aromes que es desperten en el vers.
Conscient de tota la bellesa que ens envolta,
Ara és temps de viure l'Ara.

Sent el silenci

Descansa...
i sent el silenci,
respira la quietud 
de les hores buides,
emplena't els sentits.
Sent els silencis
que temperen les hores,
abandona els sons
estridents que ressonen
dins el pit,
Acobla el so del silenci,
al repòs d'una tarda
acollidora.

La imaginació

La imaginació 
és un cabal sense fi,
una porta oberta a l'infinit.
És un saber que tot està 
per fer...i que és possible.
La imaginació és el pont
que et permet travessar 
el límit del somni,
és l'essència de la vida,
l'equilibri dels sentits.
La imaginació no limita,
ni jutga, i persevera en el temps.
La imaginació és lliure com el vent, 
plàcida com la tarda,
incansable com el mar.
La imaginació és la font del saber.

Quietud

Em corprèn l'horitzó 
encès,
la besada de la lluna 
sobre un mar d'argent.
La sortida tímida del Sol
encenent esguards.
Em corprèn la veu
que ressona dins el pit,
la paraula que desencadena
l'emoció,
la quietud d'un capvespre
atemperant la nit.

Pessics d'enyorança

Em pessiga l'enyorança,
en aquestes hores lentes,
cerco espais on trobar-te.
Saps de la meva ánima 
romàntica, de la facilitat 
amb la que navego en el mar 
de les emocions,
saps que a voltes m'envaeix 
la melangia, el dubte.
Hi he cercat respostes 
en el verd d'uns ulls que templin 
el meu estat.
I voldria atansar-te amb la mirada,
i saber que en algun moment,
a tu també t'ha pessigat l'enyorança

Minva la llum

Torbador,com el silenci 
de la tarda, 
fugisser com el Sol
al pondre's,
així és la teva mirada,
pàlida i confosa
al minvar la llum.
I em perdo... 
en la profunditat
d'uns ulls tímits, 
que em van encenent

Fragilitat

Traspuo fragilitat.
Sento el dolor d'una pèrdua, 
els records s'esborren,
i a voltes, són tan clars 
que enlluernen la nit, 
l'aire desprèn aromes dolços,
l'aroma de la teva presència, 
les nits són el reflex de la pèrdua, 
i m'adormo en llençols que abracen 
el dolor que sento, de no tenir-te. 

Nit de bruixes

Cau la llum,
creix la lluna,
la silueta delirant,
convoca les bruixes.
El silenci perfila la nit,
l'ombra arraulida 
del bosc, és el reclam
de la lluna.
Surten les bruixes,
fluctuen amb el vent,
conjuguen mots,
escampen gúspires,
dansen al voltant
del foc, sota l'embruix 
de la lluna.

Ballo per a tu

Ballo per a tu,
sóc la dansa 

dels teus ulls,
el refugi de la nit,
sóc el despertar
d'un desig 
que et cerca,
a palpentes 
del somni.
Ballo per a tu,
al deleit d'uns ulls
que no gosen
preguntar.

Ánima noble

L'ànima és noble,

pocs ho saben,
i es confonen.
No és inocència 
el que desprens,
és noblesa.
La nitidesa als ulls
et delata,
el somriure als llavis
et perfila,
sense màscares,
mostrant-te tal com
tu ets. Hi ha noblesa
en la teva ànima,
només aquells 
que et conèixen bé,
ho saben.

El refugi del temps

El bosc és el refugi del temps,
sobre el llom d'un cavall blanc,
m'endinso en l'estora gèlida
de l'hivern.
Tot és calma, 
i el silenci acaparador,
esdevé un mot per descriure
la solitud.
A l'esglai de l'espesa boira,
segueixo el camí que em parla
de tu, seduïda per la frondositat
d'un bosc tènue i excitant.
La imaginació crea siluetes
que es reflexen en els árbres,
ómbres difoses, en la boira de la nit.

Els primers freds

Van arribar els primers freds,
i es van acabar els jocs al carrer,
la maïnada corria aviat cap a casa,
tot el poble desprenia aromes 
de llenya cremada...
aquell hivern vam llogar una casa
a la muntanya,
s'alçava sobre un turó, i des d'allà, 
podies veure tot l'entorn de neu.
Jo em despertava al matí,
amb l'inquietud d'escriure 
les primeres idees que em venien 
al cap, m'acompanyava el ronroneig 
de la gata, les brases enceses,
i els silencis que anava experimentant.

Llàgrimes de sal

La nit desperta els sentits,
vessen llàgrimes de sal
sobre la pell...
presa pels records,
m'atanso a la llum emergent 
d'un cel opac, i alço la veu, 
i et cerco entre  núvols 
i escletxes de llum...
encara em queda un polsim
d'esperança, un lleu batec
que em digui que hi ets,
a pesar de no poder veure't,
i torno al somni per entendre,
i desperto en el conscient.
Llàgrimes de sal,
vessen sobre la pell.

Misteri als ulls

La mirada aïllada,
i la màgia closa
dins els ulls,
només un lleu brí
de llum, 
d'un matí assolejat,
pot desfer el misteri
que hi guardes.
Mostra'm els teus ulls,
parla'm dels pensaments
que et sobrevenen
quan estem junts.
Revela'm els secrets
que aïlles dins els ulls.

Qui pogués tornar

Qui pogués tornar 

a l'época senzilla,
a l'espai reservat 
a la imaginació,
a l'infància.
Qui pogués ser
l'inventor dels jocs,
i jugar sense límit
de temps,
i reviure moments
entranyables,
escoltant novament
la melodia...
d'infinits dies de Sol
i platja.
Qui pogues,
per un instant,
tornar a reviure
l'infància