La nena que vaig ser

He recordat aquella nena
que vaig ser...sensible, afable
i riallera, protagonista de la festa,
qualsevol cosa m'interessava més
que estudiar, els jocs amb les amigues,
les passejades per la Porxada, el ball,
la musica...les abraçades del pare 
al tornar d'escola, 
les estones a la rebotiga...
recordo com si fos ara l'olor 
del sucre glas, la xocolata, les cremes...
la dolçor que es barrejava amb 
aquella necessitat que jo tenia de sentir més a prop la presència dels pares, ara ho he comprès tot...el negoci familiar els absorbia les hores.
 Recordo la presència dels avis molt sovint, per a mi ells van ser una llum molt viva...
He recordat aquella nena que vaig ser, alegre, carinyosa i assenyada...
la nena del gest nostàlgic que habita en mi