Endevinant pensaments

M'agrada mirar-te...
jugar a endevinar el que penses,
captar un somriure que s'escapa
intencionadament...
Escoltar-te parlar mentre abrigues
els meus silencis....
Percebre la calidesa d'un gest
que embolica el nostre temps.
M'agrada saber-te...
poder compartir emocions,
estrenar diàlegs, comunicar-me
obertament amb tu, sense trabes
ni artificis...entendre't.
Voldria robar-li més hores al temps..
i seguir mirant-te, mentre plegats
endevinem pensaments....

Flames

He recordat aquella nit d'hivern...
quan el fred ens arrupia el cos  
i copsava la pell...
caminàvem damunt l'estora
blanca d'un temps que havíem
fet nostre...
un polsim d'il.lusions enllaçava
les mans.
La cabana de fusta ens esperava,
vella i solitària...enmig d'una vall.
Vas encendre un foc, davant d'uns 
ulls  que s'abocaven al desig...
inmersos en somnis i carícies noves...
fluctuant...com flames enceses de plaer

Bany de lluna

M'he banyat dins un mar
encès de llum...
mentre les onades 
acceleraven el seu moviment,
he vist un grup de núvols, 
apropant-se i fent-te ombra,
i tu al recer del silenci nocturn,
apartant la foscor.
M'he banyat en el mar 
dels somnis...
impregnant-me de la teva llum.
Un bany de lluna...una nit d'estiu

Silencis

S'ha fet el silenci...

dins l'espai del buit,
he vist com els teus
ulls em parlaven...

no ens calia pronunciar
cap mot,

la fusió de les mirades,
s'omplia de sons
que enllaçaven el desig

El so de la veu

Hi ha veus que
capturen silencis...
i càlidament,
corprenen amb el
seu so.
Veus que provenen
d'un mar transparent
obert en paraules.
Veus que s'extenen
en boscos diàfans...
i ressonen per entre
la frondositat dels
árbres.
Hi ha la teva veu, 
càlida...i complaent,
atenuant el silenci...

Dolça mel

Es vessa la mel
als llavis...

al deleit d'un tacte
fi i avellutat,

rellisca dolçament 
per la boca...

s'instaura el sentit
del gust,

la calidesa d'un aroma

el bàlsam d'un temps 
que es desfà a la boca

Sento

Percebo...
els teus silencis.
Veig els llavis
que s'apropen,
i el pàlpit
de la respiració
contenint les hores.
A l'esclat del mar,
em beses,
l'onada blava
ens forja la passió.
M'estremeix el tacte
de les teves mans,
el so de la veu,
a cau d'orella...
i sento un calfred
que em recorre
tot el cos 

Horitzó llunyà

Volo sobre un mar
de calidesa...
els núvols sostenen
els meus somnis,
l'horitzó llunyà els recull.
Escolto la veu d'una mar
que m'agombola,
i em retorna les hores
de plenitud.
Conclou l'encís de la tarda, 
Sobre el mar...
somnis d'infinits colors, 
travessen el tunel del temps

Càlida Àfrica

M'he deixat portar per la llum 
captivant d'Àfrica...
divagant entre somnis i llençols 
de seda...he vist la teva imatge,
desconcertant...
He recordat la nostra conversa,
sota la llum d'una lluna delirant,
i tu exposant d'una forma senzilla 
i planera..així era el teu món,
sense complicacions, lliure i bohemi.
Per un moment vaig creure que podria 
entendre't i deixar que el nostre amor 
fos lliure com ho eres tu.
Passàvem hores conversant sota
les estrelles d'un cel  que ens havia unit...
El nostre era un amor efímer e intens,
nascut a una càlida África.

S'esgota el temps...
amb apenes un suspir,
i tu restes molt a prop,
i em segueixes sorprenent
amb la més amplia gamma
de colors.
T'he vist quan el sol
t'enlluerna, i tu li regales 
l'or de la tarda, expectant.
He resseguit el blau d'ensomni 
i el malva encissador...
m'he deixat inspirar per un 
cel rogenc mentre escrivia...
Cada dia que desperto,
m'ofereixes l'encís d'un cel
que mai s'esgota.

Cel d'or

He vist un cel d'or,
un esquitx de llum
rere un núvol tímid.

Un cel de plenitud.

He sentit la calidesa
d'un sol, que sortia
per l'efimera escletxa
del temps...

He vist els meus ulls

adormits, 

obrint-se entre tanta 

 llum.....

Al bosc

Si hagués nascut
al bosc...
coneixeria els designis
del vent...
entendria el missatge
de les fulles...
percebria la saviesa
dels árbres...
asseguda a l'escorça
d'un temps...
que m'hauria ofert
la natura en estat pur.

Dibuixa'm

Dibuix'am quan l'enyorança 

vingui a mi.

Ressegueix el contorn
d'uns llavis que proclamen
el desig... 

Observa'm en la penombra 

de la nit, descobreix el traç
de la melangia que habita 

en mi.
Pinta la nuesa en els meus 

ulls, la calidesa a les mans,

la fragilitat a la pell...

Estremeix el meu cos al deleit 

d'un pinzell, que em dibuixa nua.

Sóc el que sento

Sóc el que sento,
la meva vida fluctúa
a través del sentiment.
Puc sentir com la llàgrima
es desplaça damunt la pell
i em besa els llavis...
i el tast de la sal..
acaronant ferides.
Sento el caliu d'una bona
amistat com una carícia
per l'ànima..
i la plàcida sensació
de saber-me acompanyada.

Una gota

Sóc una gota
que s'eixample
i et fa de mirall,
una corba sinuosa 
que modela el vent,
un cos flonge, etèri 
que llisca entre
les teves mans.
L'escalfor de la pell
em desfà,
ja no sóc gota ni mirall,
sóc l'aigua que recórre
les teves mans.

Somriu el cel

1. 
   

   
   

   

   Els matins de cel encès
   em provoquen
   una sensació
   de companyia i confort,
   no estic sola, em somriu
   el cel.
   Voldria romandre força
   estona mirant-me'l,
   veient els seus canvis,
   observant com atenua
   poc a poc el foc.
   La tarda em convoca
   a observar-lo de nou,
   i veig com càlides
   pinzellades de colors,
   conformen novament
   el seu somriure.

Aromes

Els records s'impregnen  
d'aromes que marquen
els nostres dies...
I en cada vivença hi trobo
la delicadesa d'un perfum... 
que em va pertànyer,
i que encara ara em traspúa 
la pell.
El perfum d'Arenys, 
l'aroma del jardí, les tardes 
vora el mar,
com estores d'un temps...
al retorn del seu perfum