He recordat
aquella nit d'hivern...
quan el fred ens arrupia el
cos
i
copsava la pell...
caminàvem damunt l'estora
blanca d'un temps
que havíem
fet nostre...
un polsim d'il.lusions
enllaçava
les mans.
La cabana de fusta ens
esperava,
vella i solitària...enmig d'una vall.
Vas encendre un foc, davant d'uns
ulls que s'abocaven al desig...
inmersos en somnis i
carícies noves...
fluctuant...com flames enceses de
plaer
No hay comentarios:
Publicar un comentario