martes, 12 de febrero de 2013

S'esgota el temps...
amb apenes un suspir,
i tu restes molt a prop,
i em segueixes sorprenent
amb la més amplia gamma
de colors.
T'he vist quan el sol
t'enlluerna,
i tu li regales 
l'or de la tarda, expectant.
He resseguit el blau d'ensomni 
i el malva encissador...
m'he deixat inspirar per un 
cel rogenc mentre escrivia...
Cada dia que desperto,
m'ofereixes l'encís d'un cel
que mai s'esgota.

No hay comentarios:

Publicar un comentario