sábado, 2 de febrero de 2013

Somriu el cel



  1. Els matins de cel encès
    em provoquen
    una sensació
    de companyia i confort,
    no estic sola, em somriu
    el cel.
    Voldria romandre força
    estona mirant-me'l,
    veient els seus canvis,
    observant com atenua
    poc a poc el foc.
    La tarda em convoca
    a observar-lo de nou,
    i veig com càlides
    pinzellades de colors,
    conformen novament
    el seu somriure.

No hay comentarios:

Publicar un comentario