Els matins de cel encès
em provoquen
una sensació
de companyia i confort,
no estic sola, em somriu
el cel.
Voldria romandre força
estona mirant-me'l,
veient els seus canvis,
observant com atenua
poc a poc el foc.
La tarda em convoca
a observar-lo de nou,
i veig com càlides
pinzellades de colors,
conformen novament
el seu somriure.
No hay comentarios:
Publicar un comentario