Isabel

Et miro i et veig tal com
ets ara,
a pesar del pas dels anys,

amb el somriure als llavis
i el caliu a les mans...
abocada al sentiment,
perseguint ideals...
I sé que els anys t'han
curtit la pell,
i no has deixat de ser
tu mateixa.
I continues volent atrapar 
somnis, regalar somriures,
compartir afectes.
Sentir el ressò d'una veu
inocent dins la pell que et
parla.
I continuar sent aquella nena
que vas ser, alegre i vital,
a pesar del pas dels anys...

Horitzons

La tarda és plena 
de silencis per desar,
de melangies que reposen
dins uns ulls ávids de llum,
i et perds en horitzons 
de llum que desfan silencis,
i convoquen esguards.

La barca

Navego sobre aigües de lluna
blanca,
al bressol d'una nit que despulla
l'espai de sal.

Seduida per un mar que em crida 
a seguir navegant,
a la recerca del seu somni blau.
I em sé molt a prop de la costa,
esperant l'onatge que m'empenyi
mar endins, on s'exten el nou mar,
on s'esplaia el somni blau.

La pell sàvia

,s

No m'espanta el pas dels anys,

si sóc capaç d'envellir amb serenitat.
Si sóc capaç de compendre els designis
que m'esperen i acceptar-los.

M'afalaguen les carícies d'unes mans
que desfan silencis i acaronen tristeses.
M'enforteix estimar i saber-me estimada.
I vull romandre molt a prop d'aquesta pell,
i sentir-ne el seu alè quan els anys
l'esculpeixin d'arrugues, de vida.
Vull ser la pell sàvia que es desprèn
de frivolitats,
la pell que no escatima en afectes,
la pell que coneix i entén els canvis
naturals que s'esdevenen a l'envellir,
amb serenitat

L'amic

Hem coincidit en el camí,no sabem si ha estat l'atzaro el capritxós destí...Sabem que aflora l'empatía,les ganes de compartir.

Explica'm el que vulguis...el que t'inquieta i no et deixadormir,potser no hi sé trobar la solució,però et puc escoltar, i ho podem passar plegats...Dedica'm una part del teu temps, per poc que sigui, serà important.

Compte amb mi, si mai et sents sol o trist, mirarem d'atenuar el desencís.Són petits detalls que brollende dins, que parlen de l'important que és, saber-se i sentir-se un amic.

Primavera

Estrenem estació...
ens ho diuen
els ametllers florits
i el lleu polsim de polen
que el vent escampa..
el dia ens regala
més hores de llum,
s'intensifiquen els colors,
i es crea un nou perfum
en l'ambient
I arriba l'hora de desar
els abrics, i deixar que 
la primavera,
amb templança, 
ens acaroni la pell.

El silenci

Hi ha una mena de silenci
que estremeix el cos i allibera
el pensament.
Un silenci que habita dalt 
dels cims quan tot es torna
blanc i fred...quan la sensació
de llibertat aguditza els sentits.
El silenci blanc esculpeix els cims,
és tant perturbador com el vent rebel,
quan deixa de parlar i emmudeix.
Sento el ressò de l'agut silenci
dalt dels cims...

Quan somio

Puc ser una onada que es
dissolt dins uns ulls d'argent.
A la llum d'una lluna que
convoca el meu esguard.
Puc perdre'm i trobar-me
sota un cel d'estrelles.
Sentir com el vent transporta
el meu cos etèri, fràgil..
al recer del núvol blanc.
Puc veure com la nit aguarda
en el llindar a que s'acluquin
els ulls, i es forji la història...
La màgia del somni estrany

Silenci nocturn

L'ombra de la nit t'inclou
dins el seu silenci...
camines per carrers humits,
l'alè de la boira i el batec
de les passes et fan companyia,
és en aquestes hores quan
s'aguditzen tots els sentits,´
quan la quietud ressona dins 
i el misteri abriga el silenci.
Et saps sol, a l'aixoplug de
la foscor, amb la percepció
d'un lleu esglai al cos..
a l'abric d'una nit albergada
de silencis...

Infinits colors

T'aboques a la claror
amb la palidesa al rostre...
poc a poc et vas obrint
al color...i del pàlid passes
a l'intens taronja,
definint la paleta dels colors.
Espurnejes sobre el bressol
d'un mar maragda fins a l'esclat 
d'un gris plom.
T'agombolen els colors,
des dels verds complaents,
fins els ocres esculpint  la terra...
Infinits són els colors....com 
infinits els ulls que els contemplen....

La claretat dels ulls

Són els teus ulls
miratges d'un desert
impossible...
silencis d'una tarda
que conclou..
He intentat cercar
la seva essència,
esbrinar que hi ha
més enllà
de la pupil.la clara
Llunyania...
La nit ha capturat
la llum i m'he adormit
al recer d'un somni
evocador...
on hi he pogut veure,
la claretat d'uns ulls,
que es mirallaven
en els meus..

Canvis

De sobte tot canvia,
igual que ho fa el cel,
aquest matí era blau
inundat de llum...
i ara es presenta gris,
carregat de núvols...
De sobte tot canvia,
i cal temps per assimilar
i entendre,
són canvis que provenen
de dins, del món intrínsec,
tots estem conectats amb
l'univers...  tot és un aprenentatge que s'escapa a la raó.
Possiblement aquest univers, ens tingui preparat un destí
per a cadascú de tots nosaltres

Dia de la dona

Aplaudeixo i admiro
a la dona que sap tirar
endavant...
a pesar dels entrebancs,
la dona que s'ha anat
obrint camí cap a una
societat nova,
sensible, valenta i lluitadora,
la dona que té un no
per resposta quan no és
el moment,
sense encongir-se,
la dona que estima i plora
sense avergonyir-se'n,
i apren de la vida,
i cada dia es fa més sàvia...
i en aquesta dona,
hi puc veure el rostre de                            Feliç dia de la dona, 8-3-2013
totes nosaltres...

Móns subtils

Abandono l'espai real
i em sumergeixo
al dictat del temps,
el pensament cerca
imaginar i em lliuro
al seu traç...
travesso camins de
molsa verda...
m'impregno d'aromes
embriagadors,
descobreixo indrets
per  on s'hi aboca
la subtilesa i l'encant.
M'abraço  als  árbres 

mil.lenàris d'un temps 

efímer,i no puc deixar 

d'admirar tanta saviesa

enmig de tanta fragilitat!
Em recòrren sensacions 

per la pell..

i bressolen el meu espai

Cavall blanc

Cavalco a lloms d’un cavall

blanc per una platja deserta,

com en un somni agradable,

no vull que el temps desfaci

aquest moment i m’aferro

a l’ instant.

L’aigua és clara com un mirall

on s’hi reflexa el rostre,
les hores s'impregnen de sentit
i a cada pas, descobreixes un
entorn sorprenent que et fa
sentir autèntic.

La imaginació no té límits... 

quan et sobrevé la inspiració, 

i et permet apropar-te a un somni.

Misteri

Capes que es degraden
quan la llum et toca,
et miro i sento la freda

sensació de l’hivern,
fines lamines verdes,
to púrpura quan et besa 
el mar,
et torno a mirar i m’adono 
que el raig de llum t’ha
travessat la fredor.
Haig d’entendre que cada
capa dels teus ulls és un 

misteri  que no té resposta, 

una turmalina verda 

que m’inspira  quan la llum 

et toca.

L'amistat

Quin plaer conversar amb un amic,
passen les hores i no m’esgoto,
es fon l’espai temps i flueixen les idees.
Arribem a un punt en el qual  ja no ens jutgem i aflora la comprensió.
No necessitem ser ànimes bessones,
ni haver viscut les mateixes experiències, 
ens mou la complicitat, el respecte,
la senzillesa i la sinceritat,
i com més vulnerabilitats compartim,
més avancem en amistat.

Tenir un amic és tenir un tresor,
i aquest tresor no ha de romandre tancat 
en una caixa forta, l’hem de llustrar, regar, mimar, i així creix i es fa fort, 
com aquell árbre que amb les seves branques quasi arriba a tocar el cel, 
doncs té l’aliment que li cal per avançar.                                                                

Quan plou

Cau la llum,

un cel d’ombra gris desplaça

el núvol, plora damunt l’herba.

El paisatge és una pintura feta

amb un pinzell  de colors freds.

Escric al vidre...
l'aigua esborra les paraules

no hi ha res més a dir,

s'ha dissolt la imaginació,

queda l’aroma de la terra humida,

la solitud que sobrevé quan l’estiu

diu adéu, i s’apropen les hores grises.

 

Deslligats del temps

Dibuixa'm amb la tinta
del teu cos...
cenyeix-me la pell 
de carícies noves.
Inventarem un joc 
per combatre la rutina.
Abandonarem les pors
que ens limiten.
Deslligats d'un temps
que ens empresona,
fràgils i valents..
Entregats a un amor
incondicional...

Plors

Plora sota el cel opac,
presoner d'un rostre
amarat en llàgrimes,
al pas del vent,
inclina el seu cos
i buida el desencís...
La tarda recull silencis
i abriga melangies....
Plora el núvol gris...

sota un cel opac.