Isabel

Et miro i et veig tal com
ets ara,
a pesar del pas dels anys,

amb el somriure als llavis
i el caliu a les mans...
abocada al sentiment,
perseguint ideals...
I sé que els anys t'han
curtit la pell,
i no has deixat de ser
tu mateixa.
I continues volent atrapar 
somnis, regalar somriures,
compartir afectes.
Sentir el ressò d'una veu
inocent dins la pell que et
parla.
I continuar sent aquella nena
que vas ser, alegre i vital,
a pesar del pas dels anys...