La pell sàvia

,s

No m'espanta el pas dels anys,

si sóc capaç d'envellir amb serenitat.
Si sóc capaç de compendre els designis
que m'esperen i acceptar-los.

M'afalaguen les carícies d'unes mans
que desfan silencis i acaronen tristeses.
M'enforteix estimar i saber-me estimada.
I vull romandre molt a prop d'aquesta pell,
i sentir-ne el seu alè quan els anys
l'esculpeixin d'arrugues, de vida.
Vull ser la pell sàvia que es desprèn
de frivolitats,
la pell que no escatima en afectes,
la pell que coneix i entén els canvis
naturals que s'esdevenen a l'envellir,
amb serenitat