passen les hores i no m’esgoto,
es fon l’espai temps i flueixen les idees.
Arribem a un punt en el qual ja no ens jutgem i aflora la comprensió.
No necessitem ser ànimes bessones,
ni haver viscut les mateixes experiències,
ens mou la complicitat, el respecte,
la senzillesa i la sinceritat,
i com més vulnerabilitats compartim,
més avancem en amistat.
Tenir un amic és tenir un tresor,
i aquest tresor no ha de romandre tancat
en una caixa forta, l’hem de llustrar, regar, mimar, i així creix i es fa fort,
com aquell árbre que amb les seves branques quasi arriba a tocar el cel,
doncs té l’aliment que li cal per avançar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario