Quan plou

Cau la llum,

un cel d’ombra gris desplaça

el núvol, plora damunt l’herba.

El paisatge és una pintura feta

amb un pinzell  de colors freds.

Escric al vidre...
l'aigua esborra les paraules

no hi ha res més a dir,

s'ha dissolt la imaginació,

queda l’aroma de la terra humida,

la solitud que sobrevé quan l’estiu

diu adéu, i s’apropen les hores grises.