dissolt dins uns ulls d'argent.
A la llum d'una lluna que
convoca el meu esguard.
Puc perdre'm i trobar-me
sota un cel d'estrelles.
Sentir com el vent transporta
el meu cos etèri, fràgil..
al recer del núvol blanc.
Puc veure com la nit aguarda
en el llindar a que s'acluquin
els ulls, i es forji la història...
La màgia del somni estrany
No hay comentarios:
Publicar un comentario