Gota

Fràgil..
com una gota
d'aigua,

delicada,
com una rosella.

Dins la fragilitat
d'una gota d'aigua,

s'hi concentra
tota plenitud,

tota força
i equilibri,

que empeny
a crear vida.

Banys d'aigua

La pluja desfà silencis
i convoca melodies,

emergeixen els somnis
dins l'espai fluctuant
de l'aigua...

Tot flueix...
Tot reneix...

L'aigua banya de vida
tots els racons
per on transita.

Cau la pluja...

Cau la pluja...
dòcil i vehement
allisa la terra,

emplena els camps,
s'esllavisa sobre
la pell com un bany
de mar.
Cau la pluja...
sobre el llarg silenci
del dia gris,
allibera aromes
que traslladen
pensaments,
acarona llàgrimes,
i tot és un fluir
constant amb l'aigua.

La màgia de la lluna

Rera l'ombra
de la foscor,
tímidament,
et vas encenen,
despulles el somni,
sembres la màgia,
l'enigme,
perfiles la fisonomia 
del vers.
M'adormo al bressol 
dels teus somnis
indefinits,
i ja no és fosca la nit,
tot arriba al seu fi 
i conclou,
De matinada, 
s'esvaeix el somni,
però perdura
la màgia i l'enigme
que il.lumina el vers.

La pluja

Ets ben rebuda,
amigablement t'extens,

des del cim més alt
fins l'arrel més profunda,

cada solc, cada estria,
cada minúscula partícula
et necessita...

Banyant tots els racons
per on transites,
clara i nítida,
fluctuant amb la vida

Llum del desert

Caminava pel silenci
estremidor del desert,
cercant un bri de llum
que m'encoratges,

entre dunes i miratges,
a l'esglai d'un vent
que dolçament em
fregava la pell...
en forma d'efímera carícia.
Enmig de tanta solitud
s'em feia càlida l'estança.
De sobte em va copsar
una llum molt intensa,
i no m'en sabia avenir
a tanta intensitat,
i em preguntava si era real,
o es tractava d'un miratge
que jo havia creat
per a no sentir-me sola

Dia de llibres i roses

La rosada del matí
obre el pètals,
fínissimes gotes
recòrren la pell roja,

la brisa trasllada
aromes de rosa...
Els carrers desfan
silencis i convoquen
esguards,
una simfonia de colors
esclata... sota un cel de llum.Comvivin en un mateix
espai, els llibres,porcions de saviesa
que esdevenen tresors
a les nostres mans.
Passegem impregnats
d'aromes, de llibres,
de moments compartits,
de corrent de vida

La veu del mar d'Arenys

Desgranava la sorra...
i em perdia en les textures
que anaven prenent forma
de figures inventades.
Jugava amb l'esclat de les ones...
ensorrava els peus
i es formava un solc,

emplenant-se d'aigua i sal.

La veu del mar bategava
amb força,
la veu del mar d'Arenys.
Quan vam marxar,
va emmudir la veu,
i aquell mar silenciós
va retindre les estones
que havíem compartit.
I ara m'aboco al record,
a la placidesa d'una veu
que ve de lluny,
al bressol dels dies càlids,
al batec de les ones
dins el pit,i sento novament
la veu del mar d'Arenys...
i el reton de l'infantesa

Esguards

Són els nostres esguards
miratges d'un silenci,
presos d'una llum 
que tímidament es va
encenen....
de la mà del temps
que no s'esgota,
de la paraula que corpren
i emplena tot l'espai,
I em mirallo en uns ulls
que bressolen silencis,
uns ulls que em regalen
el vers..

Compartint espais

Cerco en les paraules
la veu de la sinceritat,
en les teves mirades,
jo hi voldria veure
la plenitud que despren
el mar...
Cerco unes mans amigues 
que comprenguin
els meus dies de desencís...
No pretenc exigir,
cerco compartir 
 petites porcions de temps 
que se'ns presenten,
sentir-nos especials,
emplenar reciprocament, 
espais....

Lluna sobre el mar

La brisa nocturna
despulla la lluna,
al repòs d'un mar
adormit,
es vessa la llum.
i es perfila
la seva silueta...
La lluna desvetlla
el somni,
i acarona la nit,
i bressola el silenci.
I en l'atmòsfera,
el pàlpit d'un raig 
exaltat,
cerca l'enígme 
d'una lluna,
al repòs del mar.

S'ha obert una porta,
he travessat el llindar,
seduida pel sentiment
que aclapara bona part
del meu temps.
Ara em sé la tinta
d'una ploma que cerca
esplaiar-se en el paper,
deixant l'empremta
incessant de les paraules
que l'empenyen a comprondre

Escric en la foscor, recolçada pel silenci que atempera
el pensament, impegnada de l'efluvi  d'emocions
que reviuen dins el vers.

Subtilesa

Sóc la veu que ampara
el silenci de la nit...

Sóc la flama que encén
el somni i cerca amb deleit, 
el teu cos adormit.

Sóc el bes dels teus llavis
templats.

A la matinada,
a  l'abric de la tendresa,
sóc la llum del teu esguard

Ínfim

Ínfim és el temps
que se'ns concedeix,

vulnerable al canvi.
Sento l'alè de les
paraules fregant
delicadament la pell,
un alè que desfà silencis
i proclama emocions,
sóc presa de sentiments
contradictòris,
veig el reflex llunyà,
dins la próximitat dels
teus ulls

Desfent silencis

Vas desfent silencis...
a la recerca d'espais 
per compondre nous sons,
amb la claretat d'anar
sabent el que realment
vols...escoltes la veu 

de l'infant que desvetlla 

somnis,

observes la nitidesa 

de la mirada inocent,
respires l'alè d'un temps
que es torna atemporal.
I afloren els records desats,
i aplanes un camí on s'obren
els somnis,
que no has gosat complir.

El bes

El bes perfila
la tarda.

Els llavis es fonen
en el silenci d'unes
mirades que troben
el seu espai.
He cercat la tebiesa
de les teves mans.
La complicitat d'unes
carícies que s'abracin,
i agombolin tot el nostre
espai.

Despertar a África

Ets lliure com el vent,
vens i marxes i mai sé
quan tornaràs...

i a pesar del desconcert
que m'envaeix, 
no et deixo d'estimar.
Quan es fa de nit, 
t'ajeus vora el foc
i escoltes els meus relats...
Ens passem hores observant-nos,
fins que el foc es fa brasa, 
i la nit conclou amb la llum de l'alba.
I marxes de matinada, 
qui en sap del teu retorn...
tu no t'aferres a res.
La teva ànima és lliure com el vent 
que esmuny la tarda, 
com el silenci  que eslgaia la nit.
Tu saps viure cada instant... 
com si fos l'últim dels teus dies.

Escrivint poesia

Sense pressa,
lletra a lletra,

descobrint
en cada paraula
la melodia
d'un sentiment,
deixant lliure
al pensament.
Sense pressa,
visquen aquí i ara,
apartant tot allò
que encadena
el moment,
sense pressa...
amb els cinc sentits
conectats,
sentint la poesia
arran de pell,
a frec de llavi.

Diversitat de color

Conflueix la diversitat
del color...
tots a una s'apleguen,
sense classes 
ni distincions.
El tapís d'un esguard
que em commou i em
desperta un sentiment.
I jo voldria no veure-hi
ni temps ni distància,
i saber que aquest cel,
romandrà obert 
a la diversitat del color...

Tardes de llum

Les tardes de llum
convoquen esguards,
s'escolten els designis
del vent..
i fluctuen nous aromes.
Tot just el primer raig
de sol comença a escalfar
i ens acarona la pell,
en l'ambient es respira
l'harmonia de les noves
hores,
i s'instal.la amb tot el seu 
resplandor, la primavera.

En el mar

He pintat el teu rostre
sobre un mar de misteri,
he vist com la sal apilava 
silencis,
segellant els teus llavis.
M'he adonat de l'esclat 
de les ones,
envaint els teus ulls,
de la presència del sol
que ressegueix el contorn,
i lentament es va perdent,
en la fondària d'un mar gris

El vent

T'he sentit arran de pell,
travessant espais,
trencant silencis,
allisant la sorra,

enlairant les ones,

el teu bufec inquiet,
apartant branques,
arrancant fulles.
Cap arbust queda intàcte
al teu pas.
Ets la rebelia de la tarda,
l'esglai que insistenment
colpeja amb força.
I no cedeixes,
ni li dones treva a la nit
i encara ara, et puc sentir

El temps

Que n'és d'efimer el temps!
Asseguda davant teu,
he dibuixat les hores que
se m'escapen de les mans.

Hi he volgut ralentitzar
el temps,
i percebre en tot moment
la calidesa del teu esguard
Sentir com el tacte de la
paraula ens frega la pell.
Escoltar la veu que trenca
el silenci i perllonga un temps
que se'm fa efímer,
quan m'assec davant teu.