Ets lliure com el vent,
vens i marxes i mai sé
quan tornaràs...
vens i marxes i mai sé
quan tornaràs...
i
a pesar del desconcert
que m'envaeix,
no et deixo d'estimar.
Quan es fa de nit,
t'ajeus vora el foc
i escoltes els meus relats...
Ens passem hores observant-nos,
fins que el foc es fa brasa,
i la nit conclou amb la llum de l'alba.
I marxes de matinada,
qui en sap del teu retorn...
tu no t'aferres a res.
La teva ànima és lliure com el vent
que esmuny la tarda,
com el silenci que eslgaia la nit.
Tu saps viure cada instant...
com si fos l'últim dels teus dies.
que m'envaeix,
no et deixo d'estimar.
Quan es fa de nit,
t'ajeus vora el foc
i escoltes els meus relats...
Ens passem hores observant-nos,
fins que el foc es fa brasa,
i la nit conclou amb la llum de l'alba.
I marxes de matinada,
qui en sap del teu retorn...
tu no t'aferres a res.
La teva ànima és lliure com el vent
que esmuny la tarda,
com el silenci que eslgaia la nit.
Tu saps viure cada instant...
com si fos l'últim dels teus dies.
No hay comentarios:
Publicar un comentario