La màgia de la lluna

Rera l'ombra
de la foscor,
tímidament,
et vas encenen,
despulles el somni,
sembres la màgia,
l'enigme,
perfiles la fisonomia 
del vers.
M'adormo al bressol 
dels teus somnis
indefinits,
i ja no és fosca la nit,
tot arriba al seu fi 
i conclou,
De matinada, 
s'esvaeix el somni,
però perdura
la màgia i l'enigme
que il.lumina el vers.