La veu del mar d'Arenys

Desgranava la sorra...
i em perdia en les textures
que anaven prenent forma
de figures inventades.
Jugava amb l'esclat de les ones...
ensorrava els peus
i es formava un solc,

emplenant-se d'aigua i sal.

La veu del mar bategava
amb força,
la veu del mar d'Arenys.
Quan vam marxar,
va emmudir la veu,
i aquell mar silenciós
va retindre les estones
que havíem compartit.
I ara m'aboco al record,
a la placidesa d'una veu
que ve de lluny,
al bressol dels dies càlids,
al batec de les ones
dins el pit,i sento novament
la veu del mar d'Arenys...
i el reton de l'infantesa