M'adormo quan la nit
apaivaga la veu diurna,
quan els remors invisibles
esdevenen subtils melodies,
quan la calma ampara
el silenci colpidor.
I acluco els ulls,
i em lliuro plàcidament
a l'encanteri de la son.
Visc històries incertes,
imatges inverossimils,
envaint la ment,
sense cap ordre ni enteniment,
a l'aixoplug d'un cos adormit,
que s'explaia en somnis...
No hay comentarios:
Publicar un comentario