Mitja lluna

He vist la mitja

lluna projectant
el somni,

m'he apropat
a la llum
de la seva mirada,

reseguint
la profunditat
dels seus ulls,

seduida
per la corvatura
del seu cos,

Cercant mots
per compondre
el vers.

Media luna

He visto la media luna

proyectando el sueño,

me he acercado a la luz

de su mirada,

resiguiendo la profundidad

de sus ojos,

seducida por la curvatura

de su cuerpo,

buscando palabras para

componer el verso.

Respirar silencis,
sentir el tacte
del vent fregant
la pell,

percebre l'aroma
del bosc,
acariciar la tebiesa
de la tarda,

fusionar-se amb el mar,
i respirar...
Respirar alenades
de llibertat.

Esbozo de la tarde

La tarde es un esbozo 
indefinido,

un espejismo lejano,
un rostro empapado 
de azul,
un reflejo de sueños 
inciertos.
La tarde es un esbozo 
de sombras,
un rostro cubierto de nubes,
es la rebeldía del viento,
deshaciendo la luz.

Cavalls en llibertat

Al galop de la tarda,
corren ansiosos els cavalls,
la càlida estora de la platja, 
acull les seves petjades,
deslligats del temps,
van desfent cadenes,
eleven esquitxos al vent,
es banyen de mar la pell,
Al galop de la tarda,
van sentint la brisa
sobre la crin,
i cerquen nous espais,
i visualitzen nous camins.

Noche de San Juan

La luz de la luna
derrama sobre

la noche
de San Juan,
derrana sueños,
estrena deseos,
desprende mágia,
derrama la luz
de la luna sobre
el verso,
la noche no reposa,
ávida de silencio,
cede a la fiesta
y al fuego.

Cristo de Rio

Duerme el Cristo de Rio
bajo la noche imperturbable,

bajo el silencio de la luna
iluminando la estatua.
La madrugada le enciende
los ojos, y el Cristo observa,
con resilencia y templanza,
y extiende los brazos,
y acoge la estancia,
sosegando los días,
abrazándose a la Bahía.

Una mirada

Cuánta luz albergando
una mirada,

cuánta templanza
y misterio contenido.
Son tus ojos espejismos
de un desierto
que clama la luz,
o son horizontes
de un atardecer
bien definido.
La luz del alba
está en tus ojos.

Amb els cinc sentits

Editat llibre de poemes

Des de molt joveneta,
he sentit la necessitat
d'expressar-me a través
de la paraula,
per a mi és una satisfacció
poder-ho compartir
amb els lectors, i fer-los
arribar tot un ventall
de sensacions,
que esdevinguin sentiments.

Un petó

Suaument la caricia
frega la pell,
sento el tacte càlid 
de les teves mans...
els dits enllaçant silencis.

Abandono el pensament
i em concentro en el gest.

Retinc la teva mirada
en els meus ulls
desitjant que no s'esgoti
aquest moment,

Sento la tremolor
dels teus llavis,
cercant la dolçor d'un petó  

Perderse

Perderse en un sueño
y encontrar un nuevo
horizonte,

perderse en una mirada
y encontrar un camino,

perderse en el silencio,
y encontrarse a si mismo. 

L'albada als ulls

Quanta llum albergant
una mirada...

Quanta templança i misteri
contingut...

Són els teus ulls miratges
d'un desert que clama la llum,
o són horitzons d'un capvespre
ben definit....

L'albada està als teus ulls

Al somiar

És la nit un interval
entre el somni i la realitat?

la foscor desvetlla el somni,
respirem del silenci,
ens adormim sobre el coixí
d'un temps efímer, tènue
i òpac.
Sabem que tard o d'hora
despertarem...
immersos en divagacions,
la consciència tornarà
al seu estat,
i ens quedarà el record
del somni,
la percepció d'haver estat
unes hores deambulant
per algun racó de la ment,
que no coneixem.     

El castell

Aspra és la pedra
mil.lenària que li dona
forma al castell,
per les esquerdes
s'hi cola la llum,
il.luminant l'estança.
No hi ha racó
que no guardi una batalla,
un encontre, un pacte.
El ressò de les veus
passades...
travessen la muralla.
S'inclina la lluna
pel finestral òpac,
dòcil i vehement,
cerca les històries
que un dia van formar
part del castell.        

En tota llum

En tota llum,
hi ha continguda
una ombra,

en tot crit, un silenci.
en tota vida, una mort.
Oposats l'un de l'altre,
confluint...
Quan sentis a prop
l'ombra,
mira de no trobar-te
closa en pensaments
innecessàris... Així la llum podrà
travessar la foscor,
i endur-se l'ombra.

Cor tancat

I em vas dir:

tinc el cor tancat,
i jo et vaig respondre;
què en faràs d'un cor
tancat?
Obre'l...
no l'empresonis,
deixa'l que respiri,
que alliberi emocions...
que s'esplain els seus
batecs...
Que la música del cor
no deixi mai de sonar,
encès com una flama,
entregat al pàlpit
de les emocions...    

Tocs de cacau

Polsims de cacau
sobre sucre glas...

Pinzellades de xocolata
farcint la massa.

Aromes amargs
al deleit del paladar...

Tocs de cacau banyant
el sentit del gust..
Instaurant el plaer
dins la boca...

despertant els cinc sentits

Llum i ombra

Tèrbol és l'ambient,
la nit sucumbeix a la boira,

en la foscor es perceben
més fàcilment els sorolls..
els esglais, la llum i l'ombra.
Sento els batecs que provenen
del bosc,
veig la silueta d' arbres
mil.lenàris inclinant el cos...
projectant ombres insòlites
que descansen damunt la terra.
En la llunyania diviso l'alè
misteriós que envolta el castell...
La lluna no deixa de mirar,
i dissolt la boira...
camino sobre una estora 
que aplega llum i ombra

Miralls

Vessa l'aigua damunt 
la terra...cristal.lina 
allisa contorns,
crea solcs,

dona forma al mirall

El cel es fon dins 
la claror de l'aigua... 

i es fusiona amb el mirall.

Descalça

Camino descalça...
sobre la sorra tèbia

que acull els meus peus.
A cada pas,
cerco l'alè d'un record,
el batec d'una vivença,
el ressò d'una veu
que acompanyi aquest
caminar...
Les petjades formen
solcs d'aigua salada
on s'hi reflexa la llum.
Visualitzó un horitzó
que estria el color...
i s'allunya al bressol
d'un capvespre
que clama al silenci  

Dimensió

L'univers desplega el color,

l'infinit en perfecte armonia,
contenint tota materia,

abstractes són les seves formes,
il.limitades, etèries...infinites.

No hi ha res que contingui
tanta dimensió,

res que defineixi tanta expressió,

tot està contingut i alhora,
és un fluir constant de materia...     

Viu al bosc

Viu al bosc,
com una criatura més...
foma part de tot el misteri

que en ell hi habita.
De nit desplega les ales
i es deixa portar pel vent
nocturn,
i vola... fins l'horitzó!
L'albada acudeix puntualment
al seu encontre, i ella s'adorm,
sentint l'escalfor del sol,
que lentament li plega les ales.
La fada coneix els designis
del bosc, les veus de la natura.
De nit pren banys de lluna,
i la llum il.lumina tot el seu cos.

El mar em calma

És en el mar on hi trobo
la calma...
puc respirar del seu aroma
sense previ avís,
puc atansar-me al seu tacte
i banyar-me en aigua i sal.
El mar calla i escolta...
i perceb els meus estats...
El mar abraça els silencis
i al mateix temps tempera
els neguits...
És en el mar on hi trobo 
la calma...
on hi vesso la llàgrima..
on m'hi sento com a casa.
En el mar es dilueix el temps,
puc quedar-m'hi tant com vulgui,
sense pressa, sense límit,
ell sempre hi és,
i acull la meva estança...
El mar em regala una melodia,
una paraula, un sentiment,
El mar em calma. 

El piano

Al bell mig de la sala,
dorm un piano solitari,
cobert de pols i de silencis,

ávid de melodia..

Hi ha mans que desitgen
acaronar la seva solitud,fer-lo despertar del seu letarg...
i s'entrega a la calidesa
d'unes mans que s'esmeren
en acariciar-lo

S'escolten melodies d'antany,
la música captiva tot l'entorn
i recupera sons oblidats...

Esboç de la tarda

La tarda és un esboç

indefinit,
un miratge llunyà,
un rostre amarat
de blaus...
un reflex de somnis
incerts.
La tarda és un esboç
d'ombres...
un rostre cobert
de núvols,
és l'esglai del vent,
desfent la llum.