Aspra és la pedra
mil.lenària que li dona
forma al castell,
per les esquerdes
s'hi cola la llum,
il.luminant l'estança.
No hi ha racó
que no guardi una batalla,
un encontre, un pacte.
El ressò de les veus
passades...
travessen la muralla.
S'inclina la lluna
pel finestral òpac,
dòcil i vehement,
cerca les històries
que un dia van formar
part del castell.
No hay comentarios:
Publicar un comentario