la nit sucumbeix a la boira,
més fàcilment els sorolls..
els esglais, la llum i l'ombra.
Sento els batecs que provenen
del bosc,
veig la silueta d' arbres
mil.lenàris inclinant el cos...
projectant ombres insòlites
que descansen damunt la terra.
En la llunyania diviso l'alè
misteriós que envolta el castell...
La lluna no deixa de mirar,
i dissolt la boira...
camino sobre una estora
que aplega llum i ombra
No hay comentarios:
Publicar un comentario