Respirar

Respirar silencios,

sentir el tacto
del viento rozando
la piel,

percibir el aroma
del bosque,

acariciar la tibieza
de la tarde,

fusionarse con el mar 
y respirar

Respirar bocanadas
de libertad.

Atardecer de verano

El atardecer acoge la imaginación,

me embarga una sensación de vigilia.
La fibra del aire atraviesa la quietud
de la noche, y se prolonga el sonido.
Es tiempo de conversar bajo un cielo
que no osa oscurecer,
al reflejo de una luna que es el deleite
de la noche, sentados ante la sinuosa
curva de una llama seducida por el viento.
Y no cedemos al sueño,
el incienso quema las horas,
la vela consume la imaginación,
y la noche envuelve la conversación.

Capvespre d'estiu

El capvespre acull la imaginació,
m'embarga una sensació de vigilia.
La fibra de l'aire travessa la quietud
de la nit, i es perllonga el so.
És temps de conversar sota un cel 
que no gosa enfosquir,
al reflex d'una lluna que és el deleit 
de la nit, asseguts davant la sinuosa 
corva d'una flama seduida pel vent.
I no cedim a la son,
l'incèns crema les hores,
l'espelma consumeix la imaginació,
i la nit embolcalla la conversa.

La nit em retorna el dia

La nit em retorna el dia,
puc sentir els silencis convertits 

en pensaments..fins conjugar 
les paraules, i crear el vers...
A estones m'ha copsat la sensació 
d'habitar en una pell fràgil...
tanmateix la fortalesa interior 
no ha deixat de sonar...
i aleshores he sentit la templança
al cos.
A estones he cercat una veu amiga...
amb qui he compartit un temps únic.
Ara és la nit qui em retorna el dia
i em mostra tot el ventall de sensacions
que he anat experimentant.

Sóc l'árbre

Sóc l'árbre silenciós 
que habita al bosc.
La meva escorça pertany 
a un temps passat.
Les àrrels són profundes,
les vivències intenses..
Al matí sento l'abraçada 
de la brisa, 
la dansa de les fulles, 
el designi del vent
desfent el silenci....
La tarda pacientment,
va adormint la llum,
fins fer-se la nit.
Hi ha nits que no cedeixo 
a la son,
nits que em desvetlla
l'intensa lluna,
i sóc l'árbre de l'enigme...
que sucumbeix al desig 
de la seva llum

Carícia de nit

És la lluna l'amor de la nit,
és el seu tacte el bàlsam 
que mitiga la foscor.

La nit sap que és efímera
la carícia...

si més no,
s'entrega al seu traç,
seduida per una llum
que no deixa de mirar...

Lluna i nit...quietud i desig.

El capvespre estria
el color...

el cel es pinta
el rostre de blau 
intens.
La nit esberla el somni 
i captura el desig.

He sentit el misteri
que s'amaga dins la llum.

El cel desa el color, 
i retorna el temps,
sota la nítida mirada
d'una lluna que va creixent.

Besades

La nit vetlla somnis, 
recull silencis, 
desperta sentits.   

He vist els teus ulls 
cercant els meus,
mirades al deleit 
d'una lluna misteriosa.

He sentit la tebiesa 
dels teus llavis 
provocadors,
besades...a l'esclat 
d'un mar d'encís.

He imaginat carícies,
bressolant el desig.   

Mar plom

Sento dins el pit
el batec constant
del mar...
 
abraço la tebiesa
de les aigües de sal,
allibero els sentits...
 
els meus ulls es perden
en el gris plom
de la tarda...

el mar me'ls retorna
plens de llum.   

Tènue és la nit

La nit tènue ens ha vist
mirant-nos,hem caminat 
sobre la sorra tèbia 
de la platja,
tu has cercat les meves 
mans,
jo he atansat els meus
llavis al desig,     
la mar ha despertat
el somni, impregnant
els sentits.
El clar de lluna,
ens ha vist besant-nos. 

No hay distancia 

en el sueño,

la barca me lleva 

hacia ti,

te recibo con los 

brazos bien abiertos.

Una lágrima me recorre 

la piel, un escalofrio  

en el cuerpo,

no hay distancia, 

no hay tiempo.

Todo toma su forma,

su esencia, su razón de ser,

todo se equilibra.

Calidesa d'un esguard

La brisa acarona
la tarda,
el mar ens ha vist
jugar amb l'esclat
de les onades.
El vent ha refrescat
la pell.
L'horitzó ha projectat
el reflex als teus ulls...
com una espurna
encenent la mirada,
com un miratge
travessant l'aire.
he vist el desert
als teus ulls.,
i els he vist desar
la llum quan conclou
la tarda. 

Cantada a Calella

La mar abraça la cantada,

tot Calella és concentra
en una sola veu,
la veu de l'havanera
que trasbalsa al mariner,
i encisa els sentits,
la barreja incerta d'amors
i desamors sota la llum
d'una lluna encesa.
La nit du l'encís al rostre,
la mirada esdevé llum,
els cossos s'abracen
i brollen sentiments.
El sentiment d'un poble
unit per una sola veu.
La veu de l'havanera
feta cançó. 

Enyoro

Enyoro una veu 
que vàgament ressona
dins la boira,
una veu que cenyeix
els dies i tempera les nits.
Des del palmell de la mà,
fins la planta dels peus,
tota jo traspuo enyorança,
i voldria atansar-me
als teus ulls fugissers
de la tarda.,
i retindre les imatges
que imagino dins el somni,
a la recerca de mirades
que es troben, i ja no saben
romandre soles.

Llibreria

La nit ben aviat copsa el dia,

l'hivern refreda la pell,
l'alè de la boira s'instal.la
en el capvespre osonenc.
Travesso carrers empedrats,
fins arribar al Carrer de la Riera,
on m'hi espera la llibreria,
i em perdo en les històries
que se'm presenten davant
dels ulls, acaricio les textures
dels diferents papers...
observo els desplegables de colors...
enceto la imaginació.
I m'impregno de sensacions,
de somnis.. de contes que reposen
dins la llibrera de Vic.