que vàgament ressona
dins la boira,
una veu que cenyeix
els dies i tempera les nits.
Des del palmell de la mà,
fins la planta dels peus,
tota jo traspuo enyorança,
i voldria atansar-me
als teus ulls fugissers
de la tarda.,
i retindre les imatges
que imagino dins el somni,
a la recerca de mirades
que es troben, i ja no saben
romandre soles.
No hay comentarios:
Publicar un comentario