que habita al bosc.
La meva escorça pertany
a un temps passat.
Les àrrels són profundes,
les vivències intenses..
Al matí sento l'abraçada
de la brisa,
la dansa de les fulles,
el designi del vent
desfent el silenci....
La tarda pacientment,
va adormint la llum,
fins fer-se la nit.
Hi ha nits que no cedeixo
a la son,
nits que em desvetlla
l'intensa lluna,
i sóc l'árbre de l'enigme...
que sucumbeix al desig
de la seva llum
No hay comentarios:
Publicar un comentario