La nit

La nit és un llençol 
on s'hi abriga el silenci,

la nit és la quietud 
del pensament 
i el ressorgir del somni...
silenci, quietud i desig, 
esdevenen en la nit.

No és tenebrosa
la foscor quan vessa
el vers...
quan crema l'incèns
amb aromes de solitud.

Plàcidament el cos,
abandona la vigilia,
i es va lliurant al descans,
al plaer del dormir.

La nit abriga el silenci.

Arrelat a la terra

Ets temps arrelat 
a la terra,
al recer dels dies,
a l'aixoplug de les 
nits.

Acaricio l'escorça, 
se'm fa áspra 
a les mans,
les estries parlen 
de les vicissituts,
del ressorgir...

T'aferres a la terra
que et sostè,
les àrrels són sòlides
i conformen el teu estat.

Fort i vell, savi com el temps,
arrelat a la terra.
 

Temps d'aigua

Veig allunyar-se el dia, 
aviat la nit ens visita,
el cel enfosqueix el rostre,
i algún plugim escampa 
frescor...

En un temps no molt llunyà,
s'esvairà la xafogor,
i cedirem al temps d'abric.

Mentrestant...
segueix sent temps d'aigua,
de cossos en remull,
de plàcides hores vora el mar,
vora un riu, o en un pantà.

L'aigua banya tots els racons,
per on transita.

Onades

Onades de sal,
deliri als ulls,
perfum de mar.
I en cada esclat,
el misteri d'uns ulls,
emergint del blau.
La tarda fugissera,
apaivaga la llum...
aminora el vent...
desplaça el temps.
Onades de sal
perfum de mar,
deliri òpac.
 

Llàgrima

La llàgrima és el bàlsam 
que mitiga el desencís,

la carícia de la lluna
sobre la pell del silenci,

el despertar de les hores 
buides.

He sentit el seu tacte,
fi i delicat, 

de la mà de l'emoció,
desgranant enyorances

Serenor d'aigua

Tot és claror,
i el temps...
serè dins l'aigua,

he caminat 
per entre els árbres, 
camins de pedra i terra, 
han sostingut 

les meves passes,
he alçat les mans 
fins acariciar l'aire, 
i els ulls s'han perdut
en el verd de l'aigua,
he sentit la serenor 
en un cos nu,
i la quietud, 
copsant la mirada

Cel malva

S'allunya la tarda,
s'esmuny el vent

per entre els árbres,
la llum es va fent pàlida,
i el capvespre convoca 
esguards.

L'horitzó recull la llum,
el cel es pinta de malva,
i retorna a l'origen 
dels dies senzills, 

a les estones de converses 
amigables, al record 
dels que ja no s'assseuen 
entre nosaltres.

Tanmateix, 
la pell de la tarda equilibra 
qualsevol sentit,

i sento aquestes hores
com pinzellades de carícies,
que agombolen tot l'espai

Somnis perduts

El cel s'omple 
de somnis que
se'ns escapen 
de les mans,
la nit els captura, 
i ens els mostra,
pluja d'estels dalt 
del cel.
I vols volar,
i recuperar el teu 
somni perdut,
i apropes el cos, 
i atances les mans,
fins veure el reflex 
del teu somni en els ulls

Siurana, racó de llum

Hi ha racons que atrapen

i esdevenen un encant...
i et sobrevé una sensació
d'acolliment,
un saber-te acompanyat,
de verd i de muntanya,
d'aigua clara...
de pedra mil.lenària.

Pantà de Siurana,
racó de llum i de calma,
ets el deleit dels meus ulls,
i ja no em sento foraster,
tu aculls les meves passes,
i em regales el millor paisatge

Nit

La nit evoca al silenci,
la foscor és l'estora 
d'un temps en repòs,
tot està en calma,
l'aroma nocturn desvetlla
la son i promou el desig...
contemplo la nit... 
des d'un silenci que parla,
cerco mots per descriure
l'encís que em produeix
el contacte amb la nit,
i aquesta quietud...
sublim i desconcertant,
que no vol adormir-me!

Creix el dia

Creix el dia...
s'instaura la calma,
cap fulla en moviment,
dormen encara els árbres.
Absolut és el repòs de l'aire,
només el cant dels ocells
altera la matinada.
Creix el dia,
desperten els árbres,
un aplec de simfoníes noves,
desvetllen la matinada.

Sirena

Sóc la sirena dels teus somnis 

secrets...
M'adormo a trenc d'alba,
la llum de la lluna, desperta 
els sentits.

L'albada és un coixí on hi resposa 
el meu cos adormit.

A la nit, 
la lluna m'encén els ulls,
i viatjo cap el teu somni  secret... 

Al concloure la nit, torno a la mar,
i asseguda a la roca, 
se'm fa present el teu somni blau...

Camino de luz

Oscurece el cielo,
la luna proyecta 
la sombra de un cuerpo.

Camino de la mano
de la soledad,
ella guía mis pasos.

Más allá de la oscuridad
de la noche...
visualizo un desierto azul.

Un camino de luz,
por donde asoma,
la ausencia de tiempo

Cau la tarda

Cau la tarda i bressola el mar..
l'horitzó agombola la llum,
cerco la inspiració en el reflex tènue 
d'un rostre que es va apagant.

Cau la tarda i bressola el mar...
i aprenc a escoltar la veu del blau, 
i entendre els seus estats.
Sento el ressò de les onades,
la melodia d'un vers inconstant,

Cau la tarda i bressola el mar...
i ordeno les paraules, 
i componc el vers que m'envia el mar...

Onada

L'onada és un esquitx 
de sal, 
una melodia que prové 
de la fondària del mar.
He vist l'onada escampar 
el color, 
vessant sobre la platja,
blaus turquesa, 
verds maragda...
La simfonia divulga somnis, 
enceta la imaginació,
promou la inspiració...
He sentit el batec 
de l'onada dins el pit,
la melodia del mar... 
fusionant els sentits.

L'interior

Quin gran mestre 
el nostre interior!
ell compren els temors, 
sap d'incerteses...
ell ens ensenya.

Requereix cert grau 
d'esforç entendre'l,
cal prendre distància 
per sentir-lo.
Saber escoltar el silenci 
per trobar-lo.

Ell ens mostra el camí,
proporciona saviesa, 
impregna quietud, 
equilibra els sentits.

Ell és la veu que ressona 
dins de cadascú.

Cercant espai

Em reconforta cercar un espai 
propi, entendre la solitud 
com a necessària per crèixer 
i saber-se, 
escoltar el silenci, compondre 
i respirar...
En una societat carent de valors,
en un món que estimula i promou
la superficialitat, 
el consum desmesurat.
Vull cercar el meu propi espai, 
imaginant, creant, sentint
traspuant en el vers...
despertant en sentiments.