Ets temps arrelat
a la terra,
al recer dels dies,
a l'aixoplug de les
nits.
Acaricio l'escorça,
se'm fa áspra
a les mans,
les estries parlen
de les vicissituts,
del ressorgir...
T'aferres a la terra
que et sostè,
les àrrels són sòlides
i conformen el teu estat.
Fort i vell, savi com el temps,
arrelat a la terra.
No hay comentarios:
Publicar un comentario