Esquitx de llum

Un esquitx de llum travessa el mirall,
neda sobre les aigües del pantà...
La tarda es torna dòcil i senzilla,
impregnada de silencis i remors
per descriure.
Sento el tacte de la brisa fregant la pell.
Els petons banyats de Sol.
La veu de l'aire que descriu la bellesa
que ens envolta.
Un esquitx de llum travessa el mirall,
i els meus ulls, queden reflectits
en les aigües del pantà.

Tarda rogenca

Sota un esclat de llum,
es fa rogenca la tarda.
El vent s'esllavissa 
per entre els árbres,
desfent el silenci.

He vist el cel pintant-se
amb els colors de la terra.
Taronges, ocres i vermells,
formen sinfoníes de colors.
El dibuix càlid de la tarda,
restaura sons oblidats.

El paisatge es reflexa 
en el mirall de l'aigua,
i s'acoblen tots els sons
al compàs de la tarda.

S'enfonsa el Sol

S'enfonsa el Sol,
navega sobre aigües 
plàcides, fins arribar 
a l'horitzó llunyà.
No té pressa en marxar,
si no fos pel bressolar 
contínu...
que li ofereix el mar.
S'enfonsa el Sol, 
en el llindar de la tarda,
i les hores de llum,
cedeixen a la foscor.
S'enfosa el sol, 
i es fa present la tardor

l'Ampolla

l'Ampolla vessa essències 

de mar, a trenc d'alba, 
surten amb les barques, 
els pescadors,
llops de pell bruna s'endinsen
a la mar, fortalesa, sacrifici
i destresa van de la mà.
El moviment contínu de la mar, 
esclata sobre la barca,
revifant les onades.
A la tarda aminora la llum,
tornen les barques a port,
carregades de peix i sal.
S'escolta el crit de la gavina, 
sobre el silenci del mar.

La font de Prades

Brolla l'aigua, fresca,
de la font de Prades.
De forma arrodonida,

com el glóbus terràqui,
i de pedra mil.lenària.

La font,
és el reclam de la plaça,
el calmant de la sed,
el deleit de les mirades.

Quatre aixetes de coure,
l'envolten,
com a símbol dels quatre 
punts cardinals, indicant
la posició de la terra.
No hi ha estació de l'any
que no deixi de brollar... 
primavera, estiu, tardor 
i hivern, la font, brolla 
constant. 

Daigua nítida i clara, 
s'omple la font de Prades

Un viatge cap a l'interior

Ràrament iniciem un viatge
cap a l'interior,
ja sigui per desconeixença
o per por, o pel simple fet 
de no haver creat l'hàbit.
Viatjar cap a l'interior 
no resulta gens senzill,
sotmesos a les costums 
de la vida qüotidiana, 
a les normes imposades, 
a la rutina implacable,
tot plegat es va traduint,
en un retrocés del viatge 
cap a l'interior.
I el temps, no té espera,
i tard o d'hora, 
sentirem la necessitat 
d'iniciar-lo...
Un viatge cap a l'interior 
del nostre ser.

Tardor

Entrades les hores,
justament a l'enfosquir,
perceptible l'esglai del vent,
invisible el mirall del mar,
esmorteïda tarda de llum opaca
que assossegues amb el teu crit,
i t'endús l'ànsia de l'estiu.
Ara venen estones d'enyorança
vora el foc,
matinades de boira, vespres humits.
I novament tot recupera l'órdre,
la rutina ens atrapa amb disciplina
i aviat es torna costum.
A mitja tarda, amb la llum tènue,
reconforta observar el somriure
vergonyós de l'últim raig.

Camí de lluna

Tot sol en el camí,
només la lluna m'acompanya,
només la nit,
podria adormir-me 
sota un silenci estremidor,
sota la mirada encissadora 
d'una lluna que no deixa 
d'observar...
Camino...sense aclucar els ulls,
sense saber quin serà el destí,
guiada per la llum d'una lluna,
que em vetlla de nit.

Avui la nit

Avui la nit em regalarà

un somni...
somiaré amb uns llavis
que lentament em besaran.

Només la lluna coneixerà
el somni i entendrà el desig

Avui la nit es farà còmplice
del deleit de besar-nos,
còmplice d'una pell,
que s'estremeix en carícies 
noves.

Intervals de temps

A estones, he sentit
la llunyania d'una época
que em va pertànyer...
A la recerca dels records,
he tornat a reviure
aquells moments 
que ja formen part
d'un temps passat.
Intenses vivències,
que van resultar
efímeres en el temps,
per un moment,
m'ha semblat percebre
la sensació de quan
despertes d'un somni,
aquell instant en el qual,
la realitat i la ficció,
queden atrapades 
en el interval d'un temps

Aroma

La nit em regala un perfum,
l'aroma dolç d'un somni 
que guardo tímidament,
entre llençols de seda blanca.

La nit em regala una carícia,
el silenci d'uns ulls que parlen
quan els mots callen.

La nit em regala un calfred, 
la carícia d'unes mans,
la tebiesa del tacte sobre la pell.
La nit em regala el teu perfum.

Instantànies

A càmera lenta,
la ment captura imatges,

instantànies que perduren
en el pensament.
La matinada és el vers
que em desperta,
el raig de sol que travessa
el núvol, 
i projecta la llum sobre el far.
En aquestes hores de quietud,
em sé presa per sentiments
que vull plasmar sobre el full 
de paper,
instantànies a càmera lenta,
com lectures que componen
el vers

La dansa del mar

La dansa del mar,
esdevé el coixí
on hi aboco el somni...
l'onada,
esdevé el ressò 
d'una melodia
dins el pit.
És l'esquitx de sal,
el record d'un temps 
de placidesa.
La dansa del mar,
se'm presenta
com un llençol de seda,
on hi reposa el somni.

Catalunya vibra!

Catalunya vibra...!
el sentiment del poble català
unit per una sola veu,

la veu senzilla i ferma 
d'un poble que demana
poder decidir...
decidir pel bé d'un país
amb llengua pròpia,
amb cultura pròpia,
Catalunya víbra...!
i com a catalana que sóc,
em sento molt a prop
d'aquest sentiment,
molt a prop de les mans
que creen vincles d'unió,
d'un poble i la seva gent

Bona diada Catalunya!

Somni, nit i desig

El somni és l'hoste de la nit,
la llum de la mitja lluna,

bressola els teus ulls,
i em sé molt aprop 
de l'intensitat de la mirada,
del silenci turbador,
del tast d'uns llavis prohibits,
de l'incertesa d'unes hores
que s'esfondren en la nit.
Quan la matinada esdevingui
claror, s'esvairà el somni,
i mermarà el desig,
i seguiran sent els teus llavis
fruits prohibits...

Pedres

Milers de pedres al recer del mar.
La matinada les convoca,
l'onatge les banya d'aigua i sal,
llisquen sobre la sorra humida, 
bressolen al compàs del mar.
A les tardes, quan el raig  
es concentra en l'horitzó, 
les pedres desperten, 
pulides, d'infinits colors...sota la mirada d'una lluna 
delirant, 
van carregant-se d'energia

Serenor

Trepitjava la terra humida,

l'aroma del bosc omplia el buit,
començava a ploure...
vaig deixar que les primeres 
gotes llisquessin damunt la pell,
com llàgrimes forasteres, 
que ben aviat vaig fer meves, 
i la solitud va deixar de sonar,
la melodia de l'aigua va despertar
en mi... serenor,
la quietud del bosc, 
va equilibrar tots els sentits.
I vaig veure el camí com un tresor,
un indret on la llum, 
troba infinits espais on brillar.

Náufragos

Fuimos náufragos de un tiempo 
perdido,

llegábamos a la isla después 
de la tormenta,

cuando la oscuridad se aliaba 
con el mar,

y las olas tomaban los cuerpos, 
mar adentro.

La madrugada nos sorprendió,

tendidos en la arena tibia de la playa.

Desconcierto, desencanto, melancolía 
y temor,

y los recuerdos perdidos en el mar.

Poco a poco fuimos experimentando

sensaciones desconocidas,

en un paraje que nos ofrecía todo 
aquello que realmente necesitábamos.

Y en poco tiempo, dejamos de ser náufragos.

Gessamí

La brisa de la nit, 
conté aroma de gessamí,
un perfum que evocaa imaginar... 
entorns mediterrànis,
indrets costers banyats 
de sol, d'infinits colors 
omplint jardins,
impregnant d'aromes els sentits.
La brisa parla de calma,
de templança i frescor...
l'alè de la nit du l'aroma del gessamí.

Mirades de mar

Hi ha mirades que contenen 
el misteri i l'encís del mar.
Mirades que exalten els sentits,
com tormentes esplaiant-se
dins del mar.
Mirades reveladores,
que no pots deixar d'observar,
i et copsen i et bressolen,
i t'atrapen...com el mar.
I en cada parpelleig
com en una onada, 
percebo el mot, la similitut 
que guarden la mirada i el mar...
Hi ha misteri, serenor i refugi,
en cada mirada de mar.

Gratitud

La nit em regala el descans,
el món oníric juga amb els somnis
De matinada, 
el cel es va encenent de llum,
un esclat batega dins el pit,
sento el caliu dels que estimo,
el confort de les  mans amigues,
i em sé estimada.
La tarda cedeix la llum a l'horitzó,
i els ulls es reflecteixen en el blau.
Per un moment, aturo el temps,
i tot s'equilibra,
i tota jo vull expressar gratitud...
Gratitud pel fet de poder contemplar
la bellesa que m'envolta,
i gaudir del temps que se m'ha concedit,
gratitud al saber-me estimada i estimar,
gratitud d'haver arribat aquí, on sòc ara,
d'haver complert un any més,
gratitud al saber-me acompanyada.