justament a l'enfosquir,
perceptible l'esglai del vent,
invisible el mirall del mar,
esmorteïda tarda de llum opaca
que assossegues amb el teu crit,
i t'endús l'ànsia de l'estiu.
Ara venen estones d'enyorança
vora el foc,
matinades de boira, vespres humits.
I novament tot recupera l'órdre,
la rutina ens atrapa amb disciplina
i aviat es torna costum.
A mitja tarda, amb la llum tènue,
reconforta observar el somriure
vergonyós de l'últim raig.
No hay comentarios:
Publicar un comentario