Nit de bruixes

Cau la llum,
creix la lluna,
la silueta delirant,
convoca les bruixes.
El silenci perfila la nit,
l'ombra arraulida 
del bosc, és el reclam
de la lluna.
Surten les bruixes,
fluctuen amb el vent,
conjuguen mots,
escampen gúspires,
dansen al voltant
del foc, sota l'embruix 
de la lluna.

Ballo per a tu

Ballo per a tu,
sóc la dansa 

dels teus ulls,
el refugi de la nit,
sóc el despertar
d'un desig 
que et cerca,
a palpentes 
del somni.
Ballo per a tu,
al deleit d'uns ulls
que no gosen
preguntar.

Ánima noble

L'ànima és noble,

pocs ho saben,
i es confonen.
No és inocència 
el que desprens,
és noblesa.
La nitidesa als ulls
et delata,
el somriure als llavis
et perfila,
sense màscares,
mostrant-te tal com
tu ets. Hi ha noblesa
en la teva ànima,
només aquells 
que et conèixen bé,
ho saben.

El refugi del temps

El bosc és el refugi del temps,
sobre el llom d'un cavall blanc,
m'endinso en l'estora gèlida
de l'hivern.
Tot és calma, 
i el silenci acaparador,
esdevé un mot per descriure
la solitud.
A l'esglai de l'espesa boira,
segueixo el camí que em parla
de tu, seduïda per la frondositat
d'un bosc tènue i excitant.
La imaginació crea siluetes
que es reflexen en els árbres,
ómbres difoses, en la boira de la nit.

Els primers freds

Van arribar els primers freds,
i es van acabar els jocs al carrer,
la maïnada corria aviat cap a casa,
tot el poble desprenia aromes 
de llenya cremada...
aquell hivern vam llogar una casa
a la muntanya,
s'alçava sobre un turó, i des d'allà, 
podies veure tot l'entorn de neu.
Jo em despertava al matí,
amb l'inquietud d'escriure 
les primeres idees que em venien 
al cap, m'acompanyava el ronroneig 
de la gata, les brases enceses,
i els silencis que anava experimentant.

Llàgrimes de sal

La nit desperta els sentits,
vessen llàgrimes de sal
sobre la pell...
presa pels records,
m'atanso a la llum emergent 
d'un cel opac, i alço la veu, 
i et cerco entre  núvols 
i escletxes de llum...
encara em queda un polsim
d'esperança, un lleu batec
que em digui que hi ets,
a pesar de no poder veure't,
i torno al somni per entendre,
i desperto en el conscient.
Llàgrimes de sal,
vessen sobre la pell.

Misteri als ulls

La mirada aïllada,
i la màgia closa
dins els ulls,
només un lleu brí
de llum, 
d'un matí assolejat,
pot desfer el misteri
que hi guardes.
Mostra'm els teus ulls,
parla'm dels pensaments
que et sobrevenen
quan estem junts.
Revela'm els secrets
que aïlles dins els ulls.

Qui pogués tornar

Qui pogués tornar 

a l'época senzilla,
a l'espai reservat 
a la imaginació,
a l'infància.
Qui pogués ser
l'inventor dels jocs,
i jugar sense límit
de temps,
i reviure moments
entranyables,
escoltant novament
la melodia...
d'infinits dies de Sol
i platja.
Qui pogues,
per un instant,
tornar a reviure
l'infància

Vessen sentiments

Vessen sentiments...
Em desvetllo en la nit,

Tot silenci em porta 
cap a tu,
tot sentiment arraulit 
en un sol pensament.

Cal que la nit acaroni
el sentiment.
Cal un somni per dormir,

Un moment de descans,
que aminori el desencís.

Deso

Deso miratges,
deso pensaments
que avancen
esgraons de solitud.
I els mots
que em queden
per dir... 
els deso,
en el silenci
dels teus ulls. 

Gerri de la Sal

A l'empar de la muntanya
hi viu Gerri de la Sal,
El seu rostre de pedra,
conforma la fisonomia 
d'un temps passat,
enfilem per carrers 
adoquinats, seduits 
per la melodia del riu, 
la corrent de l'aigua 
que flueix constant...
Gerri de la Sal,
és el vell camí a un temps
que no s'esgota,
és el punt on conflueixen
silencis i remors...
és una bella pintura 
del Pallars.

Nits de llum

Quantes nits t'he pensat...
a la llum d'una lluna 
embaucadora, 
a la placidesa d'un silenci 
he anat aclucant els ulls, 
i m'he adormit,
dins un somni on hi eres tu.
L'ombra i la llum 
comparteixen espais...
És el dia un finestral 
per on hi aboca la llum,
i la nit, és tota ombra.
Tanmateix, 
hi ha dies on s'instal.len 
les ombres...
i nits, que corprenen 
de tanta llum

Deliri als ulls

Mira-li els ulls,
i sent el seu deliri,
observa la llàgrima 
que vol expressar
desencís o dolor...
la solitud d'una mirada
que creix en el desert.

Mira-li els ulls,
i observa el misteri
d'una llum que hi viu
reclosa en ells,
a la recerca d'una lluna
impossible d'assolir.

Mira-l'hi els ulls,
i digues...
que és el que hi veus tu.

Estius a Synera

La veu dels records

se'm fan present,
i torno a reviure 
els estius a Synera.
Eren dies de jocs,
de banys de mar i Sol.
Camino sobre l'estora
d'un temps d'infantesa.
Conscient de l'ARA,
les vivències d'aquells 
dies, se'm presenten 
nítides i clares...
i és com si el temps
s'hagués atura't,
en l'estiu de 1981, 
a Synera.