A l'empar de la muntanya
hi viu Gerri de la Sal,
El seu rostre de pedra,
conforma la fisonomia
d'un temps passat,
enfilem per carrers
adoquinats, seduits
per la melodia del riu,
la corrent de l'aigua
que flueix constant...
Gerri de la Sal,
és el vell camí a un temps
que no s'esgota,
és el punt on conflueixen
silencis i remors...
és una bella pintura
del Pallars.
No hay comentarios:
Publicar un comentario