A l'hivern

Caminem sobre l'estora
de l'hivern,
El so del vent s'esllavissa
rere l'ombra del silenci. 
Arribem a la casa de pedra,
el gemec de la fusta
ens parla d'un temps antic.
Encen's el foc,
el fred s'aixopluga en la pedra,
i es fa càlida l'estança.
Mentre va cremant la llenya,
suren els records...
s'esplaia la conversa.
A l'abric del desig,
creuem les mirades.
I arriba el primer petó,
mentre la llenya es va fent
brasa.

Els aromes

En els aromes, hi viu 
l'essència d'un record,
l'emoció copsa l'aroma,
i et retorna el record. 
L'aroma del mar,
m'ha retornat la placidesa
dels estius d'Arenys.
Ben aviat l'hivern, 
gelarà els camps,
l'aroma de la llenya,
et retornarà a l'epoca senzilla,
a les converses de mitja tarda
a prop d'un foc inspirador...
Els aromes contenen totes
les essències dels records.

A ritme de tango

M'envoltes la cintura,
les teves mans, ressegueixen 
la curvatura del cos.

M'entrego al tango,
al ball sensual que desferma 
la passió, 
i el pàlpit, s'acompassa
amb la melodia.

Em corprèn l'aroma del sàndal.
Vull seguir el teu pas,
ballar fins que el cos digui prou.
Sentir el desig d'unes mans 
que em porten, percebre l'aroma 
que traspua sobre la pell trèmula.

I l'encant d'una nit, a ritme de tango.

Bellesa

L'aire s'esllavissa,
sobre el mar

d'un capvespre sinuós,
el cel encès, corprèn.
Els elements conflueixen.
La bellesa de la tarda,
copsa els sentits.

El aire se desliza
sobre el mar
de un atardecer sinuoso,
el cielo encendido, cautiva.
Los elementos confluyen.
La belleza de la tarde,
capta los sentidos.

Calidesa d'un esguard

La tarda esdevenia fràgil, 
fràgil com la pell de l'inocència.
I mirava al cel...
cercava respostes en els núvols 
que dansaven amb el vent.
Potser hi cercava uns ulls 
que em parlessin,
o l'abraçada càlida d'una tarda 
d'estiu.
I al mirar-lo,
vaig sentir la calidesa
del seu esguard, 
l'escletxa de llum que sorgia 
rere el núvol, fent-me saber,
que no estava sola.

Placidesa

El rostre de la tarda
pinta la nuesa als ulls,
el capvespre rogenc
enceta un somni.

Plàcida és la tarda
vora el foc,
l'aroma de la llenya,
esdevé el preludi
del vers.

Desperta el record

Els calaixos de la ment,
clausuren els records,
la memòria selectiva
desa el passat.
A resultes d'una imatge,
o un pensament, 
la ment obre una porta,
i experimentem sensacions
que ens resulten familiars,
el calaix mostra el record,
i tornem a reviure aquells
dies de joventud,
la tendresa d'un instant,
l'emoció que es desperta
en els sentits...
els primers versos escrits
amb la tinta de la il.lusió.
Tot instant és únic e irrepetible,
tot allò que va ser, és part d'un passat...
Ara és moment de serenitat, d'experimentar el silenci,
d'observar la placidesa d'un mar tenyit d'experiència,
de sentir la profunditat d'un cel en equilibri.
de percebre els aromes que es desperten en el vers.
Conscient de tota la bellesa que ens envolta,
Ara és temps de viure l'Ara.

Sent el silenci

Descansa...
i sent el silenci,
respira la quietud 
de les hores buides,
emplena't els sentits.
Sent els silencis
que temperen les hores,
abandona els sons
estridents que ressonen
dins el pit,
Acobla el so del silenci,
al repòs d'una tarda
acollidora.

La imaginació

La imaginació 
és un cabal sense fi,
una porta oberta a l'infinit.
És un saber que tot està 
per fer...i que és possible.
La imaginació és el pont
que et permet travessar 
el límit del somni,
és l'essència de la vida,
l'equilibri dels sentits.
La imaginació no limita,
ni jutga, i persevera en el temps.
La imaginació és lliure com el vent, 
plàcida com la tarda,
incansable com el mar.
La imaginació és la font del saber.

Quietud

Em corprèn l'horitzó 
encès,
la besada de la lluna 
sobre un mar d'argent.
La sortida tímida del Sol
encenent esguards.
Em corprèn la veu
que ressona dins el pit,
la paraula que desencadena
l'emoció,
la quietud d'un capvespre
atemperant la nit.

Pessics d'enyorança

Em pessiga l'enyorança,
en aquestes hores lentes,
cerco espais on trobar-te.
Saps de la meva ánima 
romàntica, de la facilitat 
amb la que navego en el mar 
de les emocions,
saps que a voltes m'envaeix 
la melangia, el dubte.
Hi he cercat respostes 
en el verd d'uns ulls que templin 
el meu estat.
I voldria atansar-te amb la mirada,
i saber que en algun moment,
a tu també t'ha pessigat l'enyorança

Minva la llum

Torbador,com el silenci 
de la tarda, 
fugisser com el Sol
al pondre's,
així és la teva mirada,
pàlida i confosa
al minvar la llum.
I em perdo... 
en la profunditat
d'uns ulls tímits, 
que em van encenent

Fragilitat

Traspuo fragilitat.
Sento el dolor d'una pèrdua, 
els records s'esborren,
i a voltes, són tan clars 
que enlluernen la nit, 
l'aire desprèn aromes dolços,
l'aroma de la teva presència, 
les nits són el reflex de la pèrdua, 
i m'adormo en llençols que abracen 
el dolor que sento, de no tenir-te.