Estrenem Any

Vessa dins la copa
l'espurna del desig,

la nit desvetllada
ens regala el somni,
la festa, la llum, 
els millors somriures...
Tots a una,
omplim el cabàs,
de somnis, desitjos,
esperances,
abracem la tendresa
d'unes mans amigues,
besem la calidesa 
d'un esguard.
Vessa dins la copa,
l'espurna del desig,
tots a una,
estrenem el Nou Any

La carícia

Vull ser la carícia 
que esperes,
el tacte del somni 
ocult,
el bes de la lluna.
Vull ser el mot 
que no goses dir,
la melodia 
que desperta el so,
la llum que omple 
els llavis.
Vull romandre 
ben a prop
de la pell trèmula,
sentir el batec 
de la nit,
el so de les hores
buides.
Vull ser la carícia 
que abriga
els teus silencis,
i tempera les meves nits.

Claror

Tot esdevé clar i nítid
quan mirem amb ulls d'infant.
Ens cal percebre el silenci
de les hores buides,
i emplenar-les de sentit.
Ens cal jeure en l'absència 
del temps, i captar la llum 
d'aquestes hores,
sentir cada instant,
cadaso que ens envolta.
Tot es torna clar i nítid
quan la llum agombola 
espais, i es fa visible el gest. 


Isabel Ribera i Carné
Nadal 2013

Presència

Sentir presència,
captar el moment present,
observar el moviment 
dels árbres, sentir el vent.
Assaborir les hores...
sense necesssitat d'altre cosa.
Sentir la placidesa d'un matí
assolejat, escalfant-nos la pell.
Allunyar-se del que cal
i és precís fer.
Apropar-se al silenci interior,
percebre tots els sons
que ens envolten.
I del designi de cadacosa,
poder fer-ne el vers.

Atractiva nit

Atractiva és la nit

de lluna plena,
captivant i encissadora.

Vull ser la fosca
que agomboles
amb el teu vel blanc,
l'inici del somni
d'una nit freda,
el contacte càlid
d'una pell de seda.


Vull ser l'atractiva nit
de lluna plena

Sobre el gel

Patinem...llisquem
sobre el gel dels records.
Ens envolta la melodia
que atrau els sentits.
Tu i jo, patinem...
delicadament llisquem
sobre el fred colpidor.
Amb l'elasticitat del cos 
entregat al moviment,
amb la docilitat d'esdevindre 
un sol cos. 
Tu i jo, patinem...corpresos,
sobre el gel de l'hivern.

Claretat

És tanta la claror
que fa mal,
vessa la tinta 
sobre el paper,
sublim és el vers 
que desfà el silenci. 
Plàcida tarda, 
sota somnis 
de paper...

Es tanta la claridad
que hace daño,
derrama la tinta
sobre el papel,
sublime es el verso
que deshace el silencio,
plàcida tarde bajo sueños
de papel

La formiga

Tan petita com ets tu,
i tan gran!
i furgues els racons,
i prepares un indret,
i a l'estiu en fas una llar.
No t'espanta el fred,
saps on trobar un refugi,
la teva tasca no ha estat
mai en va.
I arriba l'hora del repòs,
i t'adones dels fruits
aconseguits a través
del teu treball.
Tan petita com ets tu,
i tan gran!

Vaixell de paper

Navego sobre la líquida
superfície de l'aigua,
ben aviat em tomba 
el vent, 
fràgil vaixell de paper.
Si fos de fusta,
navegaria en mars
de fúria, al designi 
del vent
si fos de ferro,
aguantaria el pas
del temps, 
cap llamp, cap tro,
podria amb el meu cos,
però malauradament,
sóc de paper.