La carícia

Vull ser la carícia 
que esperes,
el tacte del somni 
ocult,
el bes de la lluna.
Vull ser el mot 
que no goses dir,
la melodia 
que desperta el so,
la llum que omple 
els llavis.
Vull romandre 
ben a prop
de la pell trèmula,
sentir el batec 
de la nit,
el so de les hores
buides.
Vull ser la carícia 
que abriga
els teus silencis,
i tempera les meves nits.