El vincle

T'has aturat mai a escoltar
la melodia del matí?
és un aplec de sons infinits,
sense cap mena d'estridència.
Has observat la silueta dels arbres?
Forts i vells, 
en ells hi ha impresa tota la saviesa
del temps viscut.
Mira el raig com s'inclina
per entre l'escletxa de la finestra,
mira com agombola l'espai 
i guareix al qui l'acull.
Tot és simple i majestuós, complaent 
i equilibrat, tot manté un órdre 
sense estar lligat a res. 
I ara em sento unida al vers,
en aquestes hores d'escriptura,
on percebo les essències, els moviments,
els instants que em vinculen a tu.

Avui la mar...

Avui la mar m’ha dit que la miri,

que em deixi acaronar en la flassada 

dels seus somnis blaus.

Poc a poc vaig entrant el meu cos

en la freda aigua, acaricio la sang blava, 

la sal m'impregna la pell,

és un sabor que resseca els llavis,

li xiuxiuejo molt baixet una cançó, 

una melodia de mariners 
que parla de les nits de Lluna blanca 

i de les marees braves...

la remor del vent du l’olor de la mar,

els meus sentits queden alliberats,

percebo tot l’entorn 

i deixo que la melodia s’escolti per arreu.

La mar abraça la meva cançó.

Hipnótica luz

Silenciosa es la tarde, 
yace, la efímera luz 

sobre el mar, dócil, 
se extiende en aguas de sal. 
Me pierdo en horizontes inciertos, 
frágiles como la tarde. 
Me entrego a la cuna del mar, 
a la placidez de unas horas 
que no tardarán en fundirse. 
Hipnótica luz al contraste 
del mar, belleza extrema. 
Sobrecogidos los ojos, 
en medio del horizonte, 
en busca del sueño.

Hipnòtica llum

Silenciosa és la tarda,
jeu, l'efímera llum 
sobre el mar, dòcil, 
s'exten en aigües de sal.
Em perdo en horitzons incerts, 
fràgils com la tarda.
Em lliuro al bressol del mar,
a la placidesa d'unes hores
que no tardaran en fondre's.
Hipnòtica llum al contrast 
del mar, bellesa extrema.
Corpresos els ulls, 
enmig de l'horizó,
a la recerca del somni.

Cerca'm

Cerca'm de nit,
observa la llum de lluna,
el seu encís, l'encanteri
que trasbalsa el somni.
Omple'm de carícies noves,
besa els llavis del desig,
juguem a seduir-nos.
Mira ara els meus ulls 
corpresos,
sent l'alè de la pell fina,
el batec acompassat.
Cerca'm...
quan la nit fongui el somni,
quan a la llum de l'albada
despertem a besades.

Abriga'm

Abriga'm quan el fred
em copsi la pell,
quan el tremolor 
de les mans cerquin abric.
Digue'm que plegats
descobrirem nous mars,
boscos on plantar il.lusions.
Digue'm que acceptarem
els designis de la vida.
Dona'm la tendresa càlida
del teu esguard.
Dona'm el coratge per seguir
sempre endavant.
Mostra'm la bellesa dels mots,
la quietud atemporal, 
la saviesa per entendre.
Abriga'm amb les teves mans.

Sóc la nit

Sóc el dibuix 
dels teus llavis 
templats,
el bes ansiós 
de la tarda.
Sóc la carícia
al bressol 
d'una pell 
trèmula.
El vers
dels somnis 
secrets.
Sóc la nit 
que et cerca,
dins el mar 
del desig.
En la corvatura 
del cos,
sóc la teva nit