Castell

La boira s'arrapa a la pedra,
l'alè de l'hivern cerca aixoplug.
Cada racó, guarda el secret
d'una vella història,
en cada mur, 
el ressò d'un temps llunyà.
Un alè misteriós traspua
per tota l'estança.
Les cambres són el repòs 
de vells retrats, 
rostres al reflex 
de miralls trencats.
Hi ha una veu silenciada,
que a voltes surt de la penombra
i retorna al temps.
Hi ha vida propia al castell.