Miralls trencats,
mots inacabats,
i un silenci colpidor.
A càmera lenta...
imatges d'un temps
molt llunyà,
efímer com la carícia
d'un somni.
Vull apropar-me
al mot trencat
i desfer el silenci,
i apedaçar el mirall,
i poder conversar
novament amb tu,
paraules que mai
t'he pogut dir...
vivències que han estat
incomplertes,
carícies perdudes en
la solitud de l'ànima.
Com apedaçar el mirall
trencat, i veure-hi
el teu rostre en ell...
si tu fa tant temps
que vas marxar!
No hay comentarios:
Publicar un comentario