Veus del desert

A càmera lenta,
per entre solcs

de sorra fina,
per entre silencis
estremidors,
desplaço el cos,
per entre espais
atemporals,
despullo el temps,
i les hores copsen
els sentits.
Les veus del desert
dansen amb el vent,
com ulls de lluna
en l’horitzó,
com vels eteris
fregant el cos.
Escric versos
amb tinta roja
del desert.

Entre llibres i llençols

Entre llibres i llençols

batega un desig,
de sinuosa llum 
es vesteix la tarda,
de carícies noves
esculpint el cos,
d’aromes suaus
traspuant la pell.
Abraça’m de matinada,
quan encara perduri 
el teu aroma en el meu cos.
Desperta’m a besades,
mentre els dos veiem
sortir el sol.
Entre llibres i llençols,
a l’esclat d’un desig,
tu i jo