No hem parlat de res

No hem parlat de res,   
els mots s’han fos
en la lava
d’uns ulls corpresos.
Els silencis
han cercat la tebiesa
de la pell encesa.
No hem parlat de res,
i la tarda desficiosa
ens ha mostrat el camí,
plens, buits,
corpresos, frec a frec,
sense dir-nos res.

Estimo

Estimo la plàcida cadència

d'un mar espurnejant,

i la gavina que sobtadament

pentina les onades.

Estimo el silenci de la tarda,

i el lleu xiuxiueig de la brisa

salobre en l'aigua.

Estimo el capvesrpe desficiós,

i el reflex de la lluna damunt

la roca escarpada.

Estimo la nit estrellada,

i el so de l'havanera 

que pernocta a la platja.

Estimo cada racó banyat 

de mar blava.

Confitura de petons

Cerco la tebiesa
íntima del teu cos,
i els llavis de sucre,
amb petons de mel,
de dolçor...
Cerco les plàcides hores,
d'aromes nous,
de pell eriçada
dins la boca del desig.
Cerco els teus llavis
de prèssec,
que em són ara,
confitura de petons.

Fugir d'aquest temps

I aquest silenci no volgut,
i aquestes hores de sense
cap sentit.
Jo voldria fugir d'aquest temps
que res m'aporta,
que res m'ensenya,
ni em mostra.
A l'escriure, es disipa el temps,
i tot té aquell aire de subtilesa
que obre portes, i uneix mons.
Nous aires de llibertat
rodolen dins el pit.

Voldria entendre't

Voldria conèixer cada racó de subtilesa
que preserves als teus ulls,
i esbrinar l'interrogant que rau
en la mirada infinita d'un horitzó llunyà.

Voldria comprendre els pensaments
que et sobrevenen en el silenci de la nit,
quan t'observo, mirant la lluna, 
rere el vidre imperturbable
del teu món absent.

Voldria entregar-te tota serenitat possible,
per paliar el teu estat ansiós,
i avindre'm al teu món de inconnexió.

I sé que dins de casa et sents segura,
tot manté un ordre i et pertany.
A fora, en canvi,
els sorolls transiten sense cap mesura
i et perturben.

Voldria entendre't, i desfer els dies
d'incertesa...i ser l'esguard que vetlla
els teus somnis més distants.

Trapezis de la nit

Trapezis de la nit,
llavis de fum
entre soul i blues,
i la veu esguinçada
que trenca el so.

Trapezis de la nit,
riures d'alcohol,
i el moviment sutil
cenyint el cos.

Trapezis de la nit,
llavis de fum
entre soul i blues.

Realitat i somni

Guardo la tebiesa
en la nit efímera,
i el calfred humit
que recòrre el cos.

Els llavis ben a prop,
i les mans avançant...
com remolins de plaer,
conquerint el cos.

Em circula per la pell
l'aroma fràgil del record,
i em perdo...
en una realitat convertida
en somni.

Sóc la mà

Sóc la mà 
que sap dels teus silencis,
la mà càlida que t'embolica
els sentits.

Quan la nit em cerca,

llisco plàcidament 
sobre la seda fina de la pell, 
t' acaricio el cos,
m'enfilo pel cabells,

volto com en un trapezi
pel riu de les emocions.

I tu observes el meu moviment,

la plasticitat dels dits...

Sóc la mà que calla i escolta,

la mà de les hores buides,
la mà que emplena els sentits.