Silenci interior

Hi ha un silenci que s'escolta
al deixar anar el temps,
una quietud que s'endevina
al despendre's de tot.
És un silenci que roman tancat
en les pors d'un món fictici.
Un silenci interior que cal cercar,
percebre i escoltar.
Cal entendre que és només
des d'aquest silenci,
on arribarem a ser qui realment som.

Ets la gúspira

Ets la gúspira 

que encén el foc,

la melodia 

d'un capvespre humit.

Est l'essència 

que copsa els sentits.

La bruíxola 

dels dies incerts,

l'insomni 

de les nits secretes.

Gúspira, melodia, 

essència, bruíxola... 

insomni de les meves nits.

Quan escric

Quan escric res destorba,
tot té aquella placidesa

complaent i lluentor
d'un dia assolellat.

La percepció d'un temps
inexistent se'm desplega
ben endins...
Dòcil carícia...
que desperta els sentits.

I sé que és el moment
d'impregnar d'essències
noves les paraules,
i fer del vers el perfum
que traspuï en la pell,
i es desplegui ben endins.

Penombra

En la penombra
de la nit,
cerco la tebiesa
del teu cos.

El somni avança,
lleuger,
insinuant-se
sobre la pell
del desig.

Dorm el mar

Dorm el mar,
la lluna amoixa
el balanceig de sal.
Camino sobre l'estora
d'un temps humit,
dins la pell de la solitud
que embalsama les nits
fredes.
Dorm el mar,
i en el recer de les onades
cerco la veu sòlida del blau.
Al bressol del somni
suren rostres de lluna antiga.
Un aplec de simfonies noves,
a l'esclat del mar.

De bat a bat

La nit m'enpeny a somiar...
de bat a bat,
obre la porta al somni,
Veig horitzons de foc, 
i la mirada tendre
d'uns ulls melangiosos
ressorgint de la foscor.
Veig infinits colors,
viaranys de llum per descobrir
surant en un mar
que em convida
fins el fons del somni.
I volo sobre el llom blau,
la carícia de l'aire
em manté el vol.
I aquests horitzons de foc
m'estremeixen la pell,
i llisca, fina, sobre la galta
de l'emoció, la llàgrima.
Tot ho veig mentre dormo,
mentre el món oníric,
crea un espai,
on hi habitem els dos.