Dorm el mar

Dorm el mar,
la lluna amoixa
el balanceig de sal.
Camino sobre l'estora
d'un temps humit,
dins la pell de la solitud
que embalsama les nits
fredes.
Dorm el mar,
i en el recer de les onades
cerco la veu sòlida del blau.
Al bressol del somni
suren rostres de lluna antiga.
Un aplec de simfonies noves,
a l'esclat del mar.