Ulls glaucs

Em tempten els ulls glaucs,
navegants cadenciosos
del teu mar.
Enfilant-se pel perfil
sinuós de la tarda,
dibuixant l'anatomia del cos,
resseguint la carena del somni.
Em tempten els ulls glaucs,
quan s' instal.len entre capes
de silenci,
al reducte d'algun secret.
Misteriosos i estranys...
fràgils, ulls glaucs.

A trenc d'alba

A trenc d'alba
sortiré a caminar.
La llum neix dels ulls
quan et miro.
Sempre sols...
cercant les mans,
cercant el caliu
d'un esguard.
A trenc d'alba
sortiré a caminar,
i els mots habitaran
l'espai del vers.
Desfaré el silenci
en la llum,
i l'ombra de les passes,
obrirà camí al somni.

Abraçar l'ànima

A vegades només cal 
una carícia que sadolli 
cada solc de solitud,
cada estria de melangia.
A vegades només cal 
una mirada que colgui
el desencís,
i faci brollar un somriure.
A vegades només calen 
unes mans que agombolin
la pell, i estrenyin el cor.
Una carícia, una mirada, 
unes mans.
Tot és simple i senzill
quan deixem anar les pors,
i ens abracem a l'ànima.