Jo et sentia ben a prop

Jo et sentia ben a prop,

la tendresa de les teves mans
esculpia el meu cos.
Era fàcil esbrinar-te
en el silenci i emplenar-se
de nous mots...
Jo et sentia ben a prop,
i arraulida en la teva pell
cercava l'aroma del teu cos.
Macerant-me en l'elixir de l'amor,
descobrint cada racó dels dos.
Jo et sentia ben a prop,
i creixia en franquesa
el nostre amor,
i era plàcid, i tendre, i dolç...

Tot es va movent

Res és estàtic,
tot es va movent...
Ens movem nosaltres
i es mou el temps.
Avesats a una rutina
poc complaent,
resignats, fràgils
i valents,
navegants incansables
en el mar de les emocions,
fluctuant amb l'inconscient.
Res és estàtic,
tot es va movent...
es mouen els somnis.
i es mou el temps.

Tantes tardes t'he pensat

Tantes tardes t'he pensat,

de la mà d'un café amarg,
amb l'aroma de l'oblid,
i el record de les carícies
d'un temps fugit.
Removent el sucre
d'uns petons
que encara puc sentir.
Tantes tardes t'he pensat...
de la mà de l'enyorança,
fidel companya
en aquestes hores
de silenci acompassat.
Poc a poc el temps adorm
els records...
I sé que arribarà l'hora
de colgar-los,
de saber que el silenci
de la tarda,
serà l'esclat d'un nou brogit.