Tantes tardes t'he pensat

Tantes tardes t'he pensat,

de la mà d'un café amarg,
amb l'aroma de l'oblid,
i el record de les carícies
d'un temps fugit.
Removent el sucre
d'uns petons
que encara puc sentir.
Tantes tardes t'he pensat...
de la mà de l'enyorança,
fidel companya
en aquestes hores
de silenci acompassat.
Poc a poc el temps adorm
els records...
I sé que arribarà l'hora
de colgar-los,
de saber que el silenci
de la tarda,
serà l'esclat d'un nou brogit.