Ànima lliure

Quan et miro, se me'n va el temps...
i em perdo en la bellesa 
d'una mirada turbadora, 
hipnòtica llum dels teus ulls.

Quan t'acarono,
m'endinso en el món dels contes,
travesso la frontera del somni,
i et veig cavalcant,
enmig de l'espessa boira del bosc
per camins de fang i pedres,
vorejant castells medievals.
Bruixes i fades sorgeixen de la nit, 
i tu cavalques, sota l'embruix de la lluna,
sense guaitar enrera.

Quan et miro, se me'n va el temps...
i em perdo en la noble mirada
d'una ànima lliure.